Aedipe Catalunya i TRIVU van presentar, el 16 de setembre al CaixaForum Barcelona, Aquí hi ha talent Catalunya, una iniciativa que vol connectar empreses, administracions, institucions educatives i societat civil al voltant d’un objectiu comú: fer del talent un motor de progrés i d’oportunitats per al conjunt de Catalunya.

La primera taula de contingut d’Aquí hi ha talent Catalunya, va analitzar les transformacions globals que condicionen el futur de Catalunya i les respostes que han d’impulsar les organitzacions per continuar sent competitives en un entorn cada vegada més complex.

Sota el títol Com és el nou entorn global al qual s’enfronta Catalunya?, la sessió va reunir Xavier Marcet, vicepresident de Marlex i president del Consell Assessor d’Aedipe Catalunya; Roser Roca-Toha, vicepresidenta d’Estratègia – Connected Intelligence d’Airbus Defence & Space; Ciscu Gibert, soci responsable per a Catalunya, Balears i Andorra de KPMG, i Osmar Polo, CEO de T-Systems Iberia. Pablo González, CEO i fundador de TRIVU, va moderar una conversa centrada en els canvis geopolítics, econòmics i tecnològics que estan redefinint l’activitat empresarial.

La taula va dibuixar un escenari marcat per la superposició de crisis i per una incertesa que ja no es pot considerar una situació excepcional. Les tensions geopolítiques, la reorganització de les cadenes de subministrament, la competència internacional i la velocitat del canvi tecnològic obliguen les empreses a prendre decisions amb menys certeses i a revisar contínuament les seves prioritats.

En aquest context, la capacitat d’adaptació esdevé una competència organitzativa essencial. No es tracta únicament de reaccionar davant de cada nova disrupció, sinó de construir empreses capaces d’anticipar escenaris, aprendre amb rapidesa i modificar les seves estructures, processos i models de negoci sense perdre una orientació estratègica clara.

La tecnologia va ocupar una part central de la conversa. La intel·ligència artificial està accelerant la transformació de les empreses i modificant la manera de treballar, prendre decisions i generar valor. Però els participants van coincidir que la seva incorporació no es pot limitar a implantar noves eines. Requereix revisar processos, reforçar les capacitats digitals i preparar les persones perquè puguin treballar en un entorn en què la tecnologia tindrà una presència creixent

Aquesta evolució també planteja nous reptes relacionats amb la seguretat, la confiança i la governança de la informació. La dependència tecnològica, la protecció de les dades i la ciberseguretat passen a formar part de les decisions estratègiques de les organitzacions i exigeixen una responsabilitat compartida entre les àrees de negoci, tecnologia i persones.

Per als departaments de RH, el nou entorn amplia la necessitat de desenvolupar perfils amb capacitat d’aprenentatge, pensament crític i flexibilitat. Les competències tècniques continuen sent necessàries, però resulten insuficients sense habilitats que permetin entendre els canvis, treballar en equips diversos i prendre decisions en situacions complexes.

La taula també va posar el focus en la necessitat d’enfortir la connexió entre el sistema educatiu i les empreses. La rapidesa amb què evolucionen les competències demanades pel mercat laboral dificulta que la formació inicial sigui suficient per a tota una trajectòria professional. Per això, l’aprenentatge continu i l’actualització de coneixements han de passar a formar part de la cultura habitual de les organitzacions.

Catalunya afronta aquest escenari amb actius rellevants, com un teixit empresarial diversificat, capacitat emprenedora, centres de coneixement i un ecosistema tecnològic consolidat. Tanmateix, convertir aquests elements en un avantatge sostingut requereix més col·laboració entre empreses, administracions, universitats i agents socials, així com una major capacitat per atreure i retenir professionals.

La conversa va evidenciar, en definitiva, que el futur de les organitzacions no dependrà només de l’evolució de l’economia o de la tecnologia, sinó de la manera com siguin capaces de preparar les persones per conviure amb el canvi. Davant d’un escenari global difícil de predir, el talent, l’aprenentatge i la capacitat d’adaptació es consoliden com alguns dels principals factors de competitivitat.