El dimarts 9 de juny, la Iniciativa per a la Reforma Horària es va reunir amb el president Mas amb l’objectiu de posar fil a l’agulla als reptes que venen en els propers mesos, capdals per impulsar la Reforma Horària. A la reunió en què també han assistit la Vicepresidenta Ortega i el Conseller Homs, hi han participat una desena de membres del Grup Motor encapçalats per Fabian Mohedano.

Des del punt de vista del procés de la Reforma Horària, s’ha demanat al President de la Generalitat que impulsi cinc taules que condueixin a pactes i acords sectorials previs a la reforma global i integral prevista per al 2016. També se li ha argumentat la necessitat de crear una Oficina de la Reforma Horària, adscrita al Departament de la Presidència del Govern de la Generalitat, en el marc de la XIII Legislatura, alhora que es crea una comissió legislativa adscrita a la Comissió d’Afers Institucionals.

La concertació, la promoció i la legislació haurien d’anar sincronitzades amb lideratge polític clar. 

En l’àmbit del treball, s’ha argumentat que correpondria al Govern liderar els processos perquè la negociació col·lectiva pugui contribuir a la reducció del desfasament horari de 2 hores en relació al teixit productiu de la resta del món. També s’haurien de buscar fórmules per incentivar les empreses a canviar els horaris per dinar al voltant de les 13:00 h. amb l’objectiu de finalitzar la jornada de treball a les 18:00 h..

Una bona mesura passaria per posar en valor les bones pràctiques realitzades, així com les dades que mostren els beneficis econòmics d’una millor organització horària. Caldria tenir en compte els beneficis de la Reforma Horària en matèria de salut pública i comunitària -més enllà de la conciliació-.

Pel que fa a l’ensenyament, s’ha argumentat perquè cal promoure un tipus de jornada similar a altres a Europa, que inclogui dinar en un horari saludable (al voltant de les 12:00 h.), que divideixi les classes en sessions de matí i tarda  fins al menys les 15:30 h., i que, per a aquelles famílies que ho necessiten, també es garanteix accés a altres activitats  fins a les 18:00 h. També s’ha reflexionat sobre la idoneïtat d’adaptar els horaris lectius de la universitat catalana als de la resta d’universitats del món. Així com el fet de millorar la distribució dels dies festius, espaiant l’actual concentració, a imatge de la resta de països europeus.

Quant al comerç, plantegem el model d’horaris comercials aprovat en el Parlament de Catalunya l’any passat. Ens cal atendre les noves necessitats que requereixen més flexibilitat en l’oferta de serveis. Caldrà estudiar l’impacte de la Reforma Horària des del punt de vista del comportament del consumidor o del comportament de les empreses, segons tipologia i localitzacions, per tal que les mesures preses no siguin perjudicials.

L’Administració també té un paper fonamental en aquesta reforma. Cal adequar l’agenda política de tots els càrrecs electes i equips directius al marc horari que s’adopti. Els treballadors públics haurien d’ajustar l’horari a partir de l’avançament de la pausa de descans de 7:45 h. i 9:45 h. i la de dinar entre les 12:30 h. i les 14:30 h.. Tot plegat ha de fer-se si es continua progressant en la implantació de l’administració electrònica per als tràmits que ha de realizar la ciutadania, fent un seguiment real de l’ús i accessibilitat.

Pel que fa a la cultura l’oci i la participació, caldria ajustar l’oferta televisiva al nou ritme de vida quotidiana. Cal garantir la convivència a partir de diferents usos del temps a Barcelona o altres realitats turístiques, amb dos tipus d’horaris que poden  ser diferents i conviure harmònicament, com passa a Londres, París, Berlín o Nova York.

També hauríem d’anticipar les conseqüències que generen els avanços de la Reforma Horària en relació a la restauració. I, finalment, caldria posar en valor el treball altruista del voluntariat en matèria de drets i deures, així com implantar mesures de flexibilitat per poder fer compatible el compromís associatiu.