Sessió de juny del Fòrum de Relacions Laborals

Sessió de juny del Fòrum de Relacions Laborals

 

El passat 25 de juny de 2019 es va celebrar la darrera sessió, abans de vacances d’estiu, del Fòrum de Relacions Laborals organitzat per l’Instituto Cuatrecasas de Estrategia Legal en RRHH i l’Esade Law School, amb la col·laboració d’Aedipe Catalunya.

 

La sessió va anar a càrrec del Magistrat de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Sr. Miquel Àngel Falguera.

El Magistrat va fer una proposta de comentari d’un bon nombre de sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i del Tribunal Constitucional (TC), de les quals es van portar a debat un total de 9.

Aquesta és una breu síntesi de les valoracions que se’n van fer, en el mateix ordre d’exposició:

– STJUE de 14 de maig de 2019 C-55/18 (temps de treball).

El magistrat va decidir començar la sessió amb el que ha estat un dels temes estrella en tots els departaments de RH en els darrers mesos: El registre del temps de treball.

La sentència comentada, i que ha servit també per nodrir el criteri tècnic 201/2019 sobre la actuació de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en matèria de Registre de Jornada, té el seu origen en una demanda de conflicte col·lectiu formulada per CCOO per tal que s’obligués a Deutsche Bank a portar un registre horari diari de tota la plantilla.

Comenta el Magistrat el gir social del TJUE dels darrers temps, també en aquest cas en que entre d’altres es considera que “essent les persones assalariades la part més feble de la relació” s’han d’establir mesures que impedeixin la restricció de drets i que siguin dissuasives de reclamacions (hores extraordinàries). En aquest sentit s’acaba concloent –com és conegut–que sense un sistema de còmput de jornada és impossible verificar el compliment efectiu dels límits del temps de treball.

Ha de tractar-se d’un sistema que permeti de manera objectiva i fiable determinar el nombre d’hores realitzades, i en opinió del Sr. Falguera això i la nova regulació en aquesta matèria a Espanya introdueix importants canvis en matèria de càrrega de la prova.

Es va poder avançar que sembla que el desenvolupament reglamentari del registre de jornada és un tema que no es produirà, atesa la complexitat i diversitat de supòsits existents.

– STJUE de 11 d’abril de 2019, C-29/18, C-30/18 i C-44/18 (Cobra Servicios Auxiliares , SA)

El supòsit de fet de l’assumpte és un cas en que COBRA va subscriure amb UNION FENOSA una contracta per a la lectura de comptadors, contractant tant treballadors temporals per obra o servei com indefinits. La contracta va finalitzar anticipadament i Cobra va acomiadar els temporals amb 12 dies/any i pels indefinits va seguir el procés d’acomiadament col·lectiu.

El TSJ Galicia va demanar al TJUE si existia o no un tracte diferenciat entre els dos col·lectius que fes mereixedora la existència de diferent indemnització per la mateixa “causa”.

El TJUE va considerar que la diferència indemnitzatòria estava justificada atès que existia una “condició” extintiva en el contracte de treball (finalització de la contracta ) que la justificava.

La valoració crítica del Magistrat va ser la d’advertir que podia existir certa confusió per part del TJUE entre “condició de finalització del contracte temporal” i “causa de finalització de la contracta”. En la mesura de que si la conclusió és que hi ha una extinció “ante tempum” de la contracta, en aquest cas la finalització dels temporals també s’hauria de finalitzar com acomiadament col·lectiu o objectiu.

– STC (Tribunal Constitucional) 56/2019 de 6 de Maig. (Assetjament Moral).

Qualificada pel Magistrat com una sentència cabdal en els darrers anys del Tribunal Constitucional en matèria laboral, detalla els requisits de quan es pot considerar l’existència de Assetjament Laboral o Moral o bé tant sols un atac a la integritat Moral, derivada d’una pràctica empresarial, en aquest cas en l’àmbit de l’administració pública.

En un supòsit de fet d’un alt funcionari de l’estat a qui no se li dona treball efectiu, s’acaba determinant els elements conformadors de l’article 15 de la CE en relació a l’assetjament moral:

– Element d’intencionalitat: Finalitat deliberada i con consentida.
– Element de menyscapte: Entès com a concurrència de dany o risc de patir-lo.
– Element de vexació: Tracte degradant, tant des de la perspectiva subjectiva, com de tercers, que comporti vexació o humiliació.

Malgrat manqui el darrer element ( assetjament moral o laboral) la concurrència dels dos primers s’ha de considerar una infracció del article 15 de la CE, per tant una vulneració del Dret fonamental a la integritat moral) i per tant mereixedora de indemnització.

– STJUE de 13 de juny de 2019. C-317/18 Correia Moreira.

El comentari d’aquesta sentència no estava prevista i es va introduir per part del magistrat Falguera atesa la importància que pot tenir en els processos de reversió de serveis públics.

Es tracta d’un treballador d’una empresa publica, on l’Ajuntament internalitza el servei. El treballador reclama incorporació a plantilla pública i l’Ajuntament senyala que s’han de passar les proves per accedir a ser empleat públic.

El TJUE dona la raó a l’empleat, i es preveu per part del magistrat un fort debat jurídic en aquesta matèria que pot suposar de facto la creació d’un nou grup d’empleats públics que no es regirien per l’EBEP, sinó per les condicions d’origen.

– STJUE de 8 de Maig de 2019, C-161/18.

El TSJ de Castilla León va elevar una qüestió prejudicial, en un supòsit de jubilació d’una persona que ha treballat bona prat de la seva vida laboral a temps parcial, i si l’actual regulació en aquest casos es contraria al Dret Europeu en constituir una possible discriminació indirecte per raó de sexe, atès que la major part de persones contractades a temps parcial són dones (un 75%).

El TJUE ha deixat en mans del TSJ de Castilla León determinar si, en base a les dades estadístiques i valorant-ne la seva proporcionalitat, concorre o no la discriminació indirecte per raó de gènere que empara.

La valoració crítica del Magistrat Falguera va venir per la interpretació (fal·laç) de les dades estadístiques per part de la defensa del govern espanyol en l’assumpte.

– STJUE de 8 de maig de 2019, C-194/18.

En aquest assumpte es tracta de determinar si la transmissió de la cartera de clients d’una entitat dedicada a la inversió i a la intermediació borsària a una altre empresa constitueix o no un cas de successió d’empreses atesa la inexistència d’elements materials o de plantilla.

El TJUE considera que sí, que la transmissió de la clientela pot tractar-se d’un element immaterial significatiu, i delega en el tribunal nacional la determinació de si la transmissió dels clients ha operat com a simple automaticitat o bé aquesta cartera de clients es podria considerar “captiva” – en paraules del magistrat Falguera-, per absència de concurrència competitiva o d’altres motius. Es en aquest darrer supòsit de “clientela captiva” que es donaria successió d’empresa en termes laborals.

– STJUE de 16 de maig de 2019, C-509/17.

Es tracta d’un assumpte en què es discuteix el model d’acomiadament col·lectiu en empreses concursades, en un cas en que una empresa Belga declarada en concurs rep oferta d’una tercera per adquirir bens mobles i immobles així com tres quartes parts de la plantilla. La resta d’empleats son acomiadats per l’administració concursal.

El TJUE falla a favor dels acomiadats al entendre que no és un supòsit d’exclusió de la directiva 2001/23, ja que no es tracta d’un supòsit de “fallida” sinó un supòsit assimilable a la nostra “suspensió de pagaments”.

Per tant el cessionari ha d’assumir tota la plantilla i no tant sols les ¾ parts.

Es posa de manifest per part del Magistrat, les importants consideracions en ordre de competència entre els Jutjats mercantils i socials en aquesta matèria.

– STC 6/2019 de 17 de gener, STC 47/2019 de 8 d’abril , STC 55/2019 de 6 maig i STC 61/2019 de 6 de maig.
La primera de les STC fa referència a que la consulta de LEXNET per part dels professionals del dret és obligatòria.

La segona STC; és relativa a la consideració de si la primera citació en el procediment s’ha de fer amb “els mitjans tradicionals” Articles 53.1 i 55 LRJS i l’art. 162 de la LEC. En el cas en concret no val una citació per correu electrònic.

En la següent es dona empara constitucional a una part que va errar en el moment d’indicar el número de procediment alhora de presentar un escrit d’impugnació per LEXNET.

Per últim, en un procediment de l ‘àmbit penal, en que una part va haver de presentar tota la prova per fax, i se li va reprovar que no ho fes per mitjà de la plataforma informàtica destinada a l’efecte. El Tribunal Constitucional li dona empara.

– STC 37/2019 de 26 de març (qüestions prejudicials davant el TJUE).

La sessió va acabar amb un ràpid comentari a aquesta sentència en la que es debaten els límits dels jutges espanyols per tal d’establir la primacia del Dret Comunitari sobre l’estatal.

Una altre tarda d’imprescindible actualització professional a càrrec d’un dels millors experts en matèria de jurisprudència del TJUE.

La pròxima sessió del Fòrum de Relacions Laborals està prevista passat el període estival, pel darrer dilluns del mes de setembre . Us hi esperem

Jesús Geli i Fàbrega
Advocat

Compartir a:
FacebookTwitterLinkedInGoogle GmailOutlook.comGoogle+MeneamePrintFriendly

Deixar comentari

*

Empresas Asociadas Aedipe Catalunya
Banner Nos hacemos de Aedipe Catalunya
Informació Aedipe Catalunya