Pensament crític transformador per a la gestió de persones
Henry Ford va dir en una entrevista a Fay Leone: “Pensar és el treball més difícil que existeix. Potser és aquesta la raó per la qual hi ha tan poques persones que ho practiquen”. Afortunadament això està canviant i el pensament crític està començant a ser part central de la cultura d’empresa.
La importància creixent del pensament crític
Segons l’estudi Workforce-Skills Preparedness Report de Payscale, de 2016, es constata que fins al 60% dels nous empleats manquen de competències en pensament crític i, no obstant això, segons el The Jobs Reset Summit de The World Economic Fòrum aquesta es troba en el quart lloc del rànquing d’habilitats més demandades per les empreses.
La nova cultura empresarial que aposta per la diversitat, la inclusió i, en general, per la responsabilitat social de l’empresa, també necessita empleats responsables capaços de prendre les millors decisions en concordança amb els valors corporatius. Això es converteix en una cosa crucial quan la veloç automatització de processos provocada per l’adopció de la intel·ligència artificial desvalora molts rols tradicionals. Ho veiem en les empreses capdavanteres. Es necessiten persones amb criteri capaços d’analitzar, pensar i prendre decisions òptimes més enllà de l’habitual. La necessitat d’innovació ha obert un horitzó per al pensament divergent que anteriorment no existia més que en la llista dels pròxims empleats a acomiadar.
Sens dubte, hi ha un desajustament entre la demanda i l’oferta de les capacitats toves com el pensament crític al qual estem fent referència. Per aquesta raó, moltes empreses estan incloent en els seus programes de formació de reskilling i upskilling al pensament crític.
El problema que es troben moltes organitzacions és que no és tan fàcil trobar formadors en aquesta matèria, perquè no és una assignatura habitual ni en el batxillerat, ni a les escoles de negoci. Només uns pocs consultors es dediquen a això.
Què és realment el pensament crític?
El pensament és el raonament. Una facultat complexa de l’enteniment humà que tenim des que existeix la nostra espècie de l’homo sapiens sapiens. El pensar ho realitza la intel·ligència a través del llenguatge amb l’objectiu de prendre les millors decisions possibles que permetin reduir la incertesa o el que en ciència es diu entropia i que entendrem millor si el traduïm amb el concepte de sorpresa. El cervell humà segons el neuròleg Karl Friston és una màquina termodinàmica destinada a reduir la sorpresa de l’entorn i de les interaccions humanes que poden resultar perjudicials. El pensament crític és un mecanisme de supervivència.
La diferència entre el pensament espontaneo que tenim tots i el pensament crític resideix en el dubte. El dubte com a actitud permanent o, dit d’una altra manera, la problematización d’aspectes que es donen per descomptat acríticament, permet la resolució anticipada de problemes que no han esdevingut encara però que ho faran en el futur amb tota probabilitat.
El pensament crític és doncs el desenvolupament de la facultat del raonar pròpia de la ment humana desenvolupada amb un mètode perquè sigui més efectiva, és a dir, perquè produeixi millors decisions. A més, necessita d’actitud i d’entrenament habitual per a aconseguir les millors cotes de funcionament. Prenem decisions per a exercir la nostra voluntat de poder que consisteix a fer coses i actuar per a guanyar alguna cosa sigui material o espiritual.
No obstant això, no serà fins a 1910 amb John Dewey que el pensament crític es començarà a convertir en una disciplina independent de la filosofia, capaç de ser ensenyada i mesura. De 1925 data el primer test, el Watson Glaser Critical Thinking Appraisal. Aquesta tradició anglosaxona sempre ha tingut un fort component pedagògic perquè el seu objectiu ha estat fer créixer el nivell intel·lectual de la població des de párvulos fins a la universitat i, en tot àmbit, des de la política a l’empresa. A Europa vivim d’esquena a aquest gran esdeveniment de la història del pensament universal, tancats en la nostra tradició filosòfica incapaç d’ensenyar pensament crític més enllà d’incentivar l’esperit crític mitjançant la filosofia. Però això està canviant.
Els beneficis del pensament crític
Els beneficis del pensament crític són molt clars. Mentre la intel·ligència cognitiva es té o no es té, el pensament crític es pot ensenyar i tothom pot aconseguir cotes prou útils per a la seva vida. Les organitzacions a través dels seus departaments de gestió de persones necessiten adequar el personal a l’entorn VUCA actual (per les seves sigles en anglès Volatility, Uncertainty, Complexity i Ambiguity).
El pensament crític serveix per a conformar el nostre comportament mitjançant la presa de decisions amb vista a la realització de les nostres accions. És completament pragmàtic, útil i concret. Res a veure amb la filosofia. Per això, molta gent que busca aprendre pensament crític en la filosofia es frustra, perquè en ella és molt difícil separar la teoria del mètode.
Segons un estudi de 2017 de Butler, Pentoney i Bong, les persones que practiquen el pensament crític prenen millors decisions que les persones més intel·ligents o fins i tot que les que tenen més experiència. En un altre estudi del mateix any de Raeisoon, Nadooshan, Eslahi i Mohammadi es demostra que les persones que utilitzen el pensament crític són més feliços. Sembla evident que si el pensament ajuda a prendre les decisions optimas mitjançant la revisió de les dades, la verificació dels supòsits i dels arguments disponibles, evitant biaixos i fal·làcies, llavors la major certitud redunda en una vida més predictible i feliç.
A més, hem de constatar que en l’era digital el pensament crític es fa molt necessari com a mesura de protecció davant molts grups socials que a través dels abusos en xarxes socials, dels algorismes opacs i de les fake news, intenten enganyar-nos tots els dies.
Quan una persona pren les seves decisions basades en el pensament crític té dos beneficis psicològics immediats: a) si falla, podrà aprendre fàcilment a buscar millors solucionis perquè coneix tot el context de la presa de decisió i b) podrà encaixar millor la frustració d’haver fallat perquè serà conscient d’haver pres per si mateix -i no gràcies un altre- la millor decisió possible amb la informació disponible i en exercici de la seva responsabilitat, la qual cosa facilitarà la resiliència per a superar el glop.
Finalment, una profit directe a nivell professional de les persones que han estat capaces de desenvolupar el seu pensament crític és que tenen salaris fins a un 16% més alts.
Les 10 forces del pensament crític
Existeixen molts sistemes per a ensenyar el pensament crític com el OMSITOG, FRISCO o el PACIER centrats exclusivament en el raonament. En la validació de supòsits, arguments i conclusions. Nosaltres hem desenvolupat un sistema holístic anomenat les “10 forces del pensament crític” basat en una nova categoria de coaching que anomenem “pensament crític transformador”.
L’aportació nova d’aquest sistema és que inclou mètodes per a desenvolupar la creativitat sobre la qual sol ja haver-hi un cert consens que ha d’incloure’s en el pensament crític, a més de la comprensió del sentit profund dels discursos per a no sols quedar-se en la formalitat lògica dels raonaments, sinó afegir la perspectiva del significat més pròpia de la tradició europea, així com l’ètica sense la qual cap acció pot arribar a bon terme. Aquest sistema conjuga la intel·ligència cognitiva amb la intel·ligència emocional en una enfocament de psicologia positiva. Malgrat les creences habituals, cap pensament crític pot prosperar sense la capacitat d’autoreflexió, sense l’empatia i sense l’habilitat de relació amb els altres.
Tots els mètodes inclosos en el sistema provenen de la ciència i de la filosofia i són de provada eficàcia. S’han extret del seu origen prescindint dels coneixements o teories sobre la realitat que no ens interessen per al present propòsit.
A cada força del sistema de les 10 forces del pensament crític s’oposa a una contrafuerza que intenta mantenir a les persones en la seva zona de confort.
1) Contra la superficialitat que ens diu “no necessites saber qui ets” utilitzem la força del reflexionar per a conèixer-nos a nosaltres mateixos.
2) Contra l’immobilisme que ens diu “no val la pena fer res” utilitzem la força de l’emprendre, en el sentit molt general de voluntat de fer coses, per a buscar el nostre objectiu.
3) Contra la normalització que ens inculca el que “no es pot canviar” desenvoluparem la força del dubtar, per a trencar les normes i desmuntar els dogmes.
4) Contra el buenismo que ens pretén fer-nos creure que “no hi ha problemes” li oposarem la força del criticar per a vèncer la por i problematizar les coses.
5) Contra el solipsisme que ens intenta fer creure que “els altres no saben res” i les solucions només estan en nosaltres, hem d’utilitzar la força del dialogar i d’aquesta manera saber fer les preguntes correctes que qüestionin els problemes.
6) Contra la incoherència que ens imposa el que “no té sentit el que diuen els altres”, haurem d’utilitzar la força del raonar per a trobar les fallades als discursos que hem heretat.
7) Contra la irracionalitat que ens diu “no m’afecta el que diguin els altres”, utilitzarem la força del comprendre que ens permet interpretar el significat de la realitat.
8) Contra el nihilisme que ens diu que qualsevol cosa que fem “no serveix per a res”, ens serà útil la força del sentir que ens ajuda a trobar el propòsit de les nostres accions.
9) Contra la mediocritat que ens diu el gastat “que inventin ells”, posarem en marxa la força de l’innovar que ens permet generar alternatives davant la presa de decisions.
10) Contra la indeterminació que ens empeny a “no equivocar-se” utilitzarem la força de l’actuar que ens permetrà calcular el risc i prendre la millor decisió.
Les dues primeres forces defineixen el camí crític. Són les forces del coaching i ens defineixen el punt de partida i la ruta cap al punt d’arribada. Les sis següents són les forces centrals del pensament crític anomenades de la intel·ligència crítica. Són les que ens permetran pensar fora de la caixa (“thinking out of the box”). Precisament, cada força representa una cara del cub on ens trobem mentalment i del qual hem d’intentar sortir. Finalment, les dues últimes forces conformen l’acció crítica i ens permetran convertir el pensament en acció.
I és que pensament i acció són dues cares de la mateixa moneda. El pensament crític no és especulatiu, serveix per a buscar i aplicar solucions als problemes que anem descobrint. El que no es pot pensar no es pot fer. Totes les nostres accions ocorren dins d’un marc de pensament definit per nosaltres o per altres persones. En cas contrari, no té sentit i no podem ser conscients que actuem.
El pensament crític transformador basat en el sistema de les 10 forces del pensament crític és un marc de pensament de provada eficàcia tant en persones com en organitzacions.
Com hem vist al llarg de l’article, el pensament critico transformador és una manera de canviar a les persones i a les organitzacions que conjumina coaching, emprenedoria i raonament efectiu, perquè sense pensament no hi ha lideratge.
Rais Busom, Autor del llibre Aprende a pensar como un gurú (LID Editorial) i consultor d’empreses
Publicat al número 46 de la revista Dirigir Personas.
