Novetats respecte a l’obligatorietat de la vacunació contra la COVID-19

Novetats respecte a l’obligatorietat de la vacunació contra la COVID-19

 

Antonio Martínez del Hoyo, Of Counsel d’AGM Advocats, aborda en aquest article les novetats respecte a l’obligatorietat de la vacunació contra la COVID-19.

 

 

La posició de Govern en aquest tema és contundent, a la pregunta ¿és obligatori vacunar-se contra el COVID-19?, la resposta és “No Com passa amb la resta de les vacunacions a Espanya, la vacuna enfront del nou coronavirus no és obligatòria “. Així consta en les “preguntes i respostes” de l’Estratègia de Vacunació Covid-19 del Govern d’Espanya.

L’última notícia en aquesta matèria és que per part de Consell de Ministres en la reunió de 30.03.2021 s’ha acordat, a proposta del Ministeri de Política Territorial i Funció Pública, interposar recurs d’inconstitucionalitat contra l’article 5 de la la Llei de la Xunta de Galícia 8/2021, 25 de febrer, de modificació de la Llei 8/2008, de 10 de juliol (DOG núm. 39 de 26 de febrer de 2021).

L’apartat cinc de la llei gallega assenyala, en la nova redacció de l’article 38 de la Llei 8/2008, les mesures preventives que en matèria de salut pública poden adoptar les autoritats sanitàries autonòmiques i locals, davant d’un risc imminent i greu per a la salut de la població. Així mateix, assenyala que les autoritats sanitàries autonòmiques, dins l’àmbit de les seves competències, quan així ho exigissin raons sanitàries d’urgència o necessitat podran adoptar mesures preventives i en particular les consistents en la submissió a mesures profilàctiques de prevenció de la malaltia, inclosa la vacunació o immunització.

Conseqüentment amb aquesta regulació s’especifica en l’esmentada llei el règim sancionador corresponent per la negativa injustificada a la submissió a mesures de prevenció consistents en la vacunació o immunització prescrites per les autoritats sanitàries.

A la referència de Consell de Ministres que s’ha ressenyat s’assenyala que la norma gallega introdueix restriccions i limitacions als Drets Fonamentals atès que estableix mesures de control de les persones malaltes, com la possibilitat d’obligar a la ciutadania a sotmetre a determinades mesures de prevenció de la malaltia, com la vacunació, afegint que els drets fonamentals només es poden recollir en una llei orgànica i com a tal ha de ser dictada pel legislador estatal.

La referència de Consell de Ministres finalitza assenyalant que la decisió adoptada pel Govern segueix el pronunciament de el Consell d’Estat, després de la sol·licitud de dictamen realitzada amb caràcter urgent.
El Govern disposa del termini que finalitza el 26 de maig de 2021 per interposar el recurs d’inconstitucionalitat i un cop formalitzada la impugnació es produirà la suspensió de l’apartat recorregut. El Tribunal tindrà un màxim de cinc mesos per ratificar o aixecar la suspensió.

En l’àmbit normatiu la conclusió és clara i contundent: segons el Govern la vacunació a Espanya no és obligatòria i, per això tampoc ho és la que pugui utilitzar-se contra la COVID-19, de tal manera que qualsevol regulació que pogués establir-se a nivell autonòmic en sentit contrari contravé un dret fonamental i per tant només podria arribar a establir-se mitjançant una norma estatal.

El tema de l’obligatorietat de la vacunació ha estat tractat abundantment a nivell empresarial, constatant que hi ha una valoració força estesa entre els juristes conforme no hi ha cap norma jurídica que de forma expressa faculti a l’empresari per exigir que els empleats es vacunin. La fonamentació jurídica de la no obligatorietat de la vacunació es remet de forma genèrica a la directiva 89/391 / CEE de Consell de 12 de juny de 1989, a la Llei de prevenció de riscos laborals amb expressa referència a l’exprés consentiment del treballador per a la vigilància de la seva salut i a la llei 41/2020 de la qual es deduiria el dret de tot pacient a negar-se a la vacunació.

D’aquesta valoració es indueix que la negativa d’un treballador a vacunar-se no podria comportar-cap perjudici ni que per part de l’empresari pogués prendre cap mesura de tipus disciplinari.

Al costat d’aquesta visió majoritària s’ha plantejat que l’obligatorietat de la vacunació pogués deduir-se de la valoració de la pandèmia com un perill objectiu i que la vacunació es considerés decisiva per a la garantia de la salut de tots els integrants l’àmbit de l’empresa, és a dir, com una obligació de l’empresari per garantir de forma la seguretat i la salut dels treballadors, (obligació expressament assenyalada en l’art. 14 la Llei de Prevenció de Riscos Laborals).

Així com la vacunació no pot ser obligatòria en l’àmbit empresarial, no passa el mateix amb la comprovació de la immunització per part dels treballadors, en concret a l’exigència per part de l’empresari de la submissió a les proves de PCR, així, la sentència del Jutjat del Social nº. 3 de Móstoles de 29 des. 2020, Proc. 1/2020, ha assenyalat que “l’empresa sí podia obligar els seus treballadors a sotmetre a la prova mèdica PCR o anàloga dirigida exclusivament a detectar l’existència de coronavirus abans de reincorporar-presencialment als seus llocs de treball, per imprescindible a l’efecte de preservar la salut i seguretat de tot el col·lectiu implicat. La realització de test per verificar si els treballadors d’una empresa estan afectats pel Covid-19, i, consegüentment, la seva prestació laboral pot constituir un perill per a ells mateixos, per a la resta de personal o per a altres persones relacionades amb l’empresa, constitueix una mesura emparada per la Llei de Prevenció de Riscos Laborals que la normativa de protecció de dades no hauria obstaculitzar i que ha de poder adoptar-se sense necessitat de comptar amb el consentiment explícit de l’afectat”.

En els processos de selecció, per contra, la jutjadora en la sentència esmentada d’acord amb l’informe 0017/2020 de l’Agència Espanyola de Protecció de dades assenyala”… comparteixo plenament que en els processos de selecció laboral no és admissible sol·licitar informació sobre la condició d’immunitat a la COVID 19″.

Conclou l’esmentada sentència: La mesura de sotmetre a tots els implicats a un PCR negativa és proporcional a la finalitat pretesa, ja que comporta una fiabilitat que no pot aconseguís amb altres mitjans (com poguessin ser test de preguntes al treballador o presa de temperatura). A més, la realització d’aquestes proves obeeix també a el principi de minimització, a limitar-se exclusivament a constatar si la persona en qüestió es troba contagiada o no de la COVID-19, sense indagar en altres patologies i ni tan sols en la constatació d’immunitat. Per tant, eventualment ha de admetre que la negativa de l’empleat a sotmetre a aquestes proves podria haver generat actuacions de caràcter disciplinari.

L’obligatorietat de la vacunació a Itàlia.

Itàlia és el primer país a Europa que ha decretat (1) recentment l’obligatorietat de vacunar-se contra el COVID-19 a tots els professionals de la sanitat: metges, infermers, auxiliars i sanitaris de qualsevol tipus de sector públic o privat que estiguin en contacte amb els pacients -inclosos els farmacèutics-. En cas contrari, podran ser sancionats amb canvis de funcions -perquè no atenguin el públic- o ser suspesos de sou i feina.

_________
1 DECRET-LLEI d’1 d’abril de 2021, n. 44 Mesures urgents per contenir l’epidèmia de COVID-19, en matèria de vacunació anti-SARS-CoV-2, justícia i concursos públics. La mesura va entrar en vigor: 2021.04.01

 

 

Compartir a:
FacebookTwitterLinkedInGoogle GmailOutlook.comGoogle+MeneamePrintFriendly

Deixar comentari

*

Empresas Asociadas Aedipe Catalunya
Banner Nos hacemos de Aedipe Catalunya
Informació Aedipe Catalunya