El món laboral és negociació, és organització, és coneixement, però per sobre de tot, és interacció social. Cada dia ens trobem amb diferents reptes relacionats amb la relació entre les persones i l’assertivitat és l’eina que ens permet gestionar totes aquestes situacions.

La coach i psicòloga experta en comunicació, i fundadora de Beecome (Coaching & Training), Mery Viñas, ens explica per què.

L’assertivitat és comunicar de forma respectuosa i justa les nostres idees, drets i sentiments als altres, deixant clara la nostra postura i respectant la postura de l’altra persona. L’assertivitat és fermesa, seguretat personal i confiança en un mateix. Ser capaç de dir “sí” quan decidim dir “sí”, i dir “no” quan volem dir “no”. És la llibertat de decidir per un mateix.

Tres formes de comunicar

A qualsevol interacció, podem diferenciar la nostra forma de comunicar en tres patrons: la comunicació agressiva, aquella persona que defensa els seus interessos sense empatia ni autocrítica, és autoritària i acostuma a estar a la defensiva. La comunicació passiva, on la persona acostuma a callar, respectar el que diuen els altres i no defensar els seus drets. I per últim, la comunicació assertiva, on la persona sap el que vol i el que no vol, ho defensa respectant la resta i no es planteja les relacions socials en termes de guanyar o perdre sinó en termes d’arribar a un acord. L’assertivitat consisteix a comunicar-se amb molt de respecte i dir les coses des de com les sento i no culpant l’altre, tot això acompanyat d’una bona comunicació no verbal, un to adequat i una mirada directa però sincera.

Sortir guanyant

La manca d’assertivitat és una important font de frustració a les empreses i l’origen de greus problemes de comunicació. Quan ens enfrontem a situacions en les quals és imprescindible manifestar la nostra postura, sovint ens dirigim amb agressivitat, generant emocions negatives en els altres i en nosaltres mateixos. En altres ocasions, escollim no dir res per por a provocar un conflicte. Malgrat això, ambdues respostes generen encara més tensió i estrès en un mateix i en l’entorn laboral. A més a més, ja hi ha estudis que demostren que les respostes poc assertives poden relacionar-se amb el que es coneix com a burnout.

En canvi, una persona amb assertivitat és capaç de parlar amb tranquil·litat i confiança als seus superiors, transmetre’ls els seus dubtes o problemes de forma correcta i precisa. Alhora, la persona assertiva sap quan i com dirigir-se als seus empleats, mantenint el respecte, assimilant les seves idees i errors.

No treballar amb assertivitat en la vida laboral influeix d’una manera molt significativa. Si no sabem comunicar-nos d’aquesta forma, potser no sabrem mai delegar, expressar el que necessitem o el que volem.

Tècniques assertives

Hi ha diverses tècniques per ser assertius. Una d’elles és la tècnica del disc ratllat, és a dir, repetir el nostre punt de vista mantenint-nos ferms en la nostra opinió malgrat els intents de l’altra persona perquè la canviem.

Una altra tècnica és la del banc de boira, que consisteix a donar la raó en part, però sense cedir terreny o canviar la nostra postura. Per exemple: “Tens raó, m’he equivocat, però això no vol dir que sigui un mal professional”.

Una altra tècnica és l’ajornament assertiu que vol dir posposar la resposta que en aquell moment l’altra persona demana. L’estratègia és guanyar temps. Per exemple: “Ara no ho sé, m’ho penso i et contesto en una estona”.

Processar el canvi és una altra tècnica que consisteix a desplaçar el centre de la discussió als aspectes rellevants. Per exemple: “Estem parlant d’altres detalls; hem perdut el fil de la qüestió”.

Finalment, la pregunta assertiva permet enfrontar-se a una crítica amb preguntes basades en la presumpció que aquella crítica té bones intencions i mostrant el teu interès. Així obliguem a la persona a què ens doni més informació. Un exemple de pregunta assertiva seria: “Què vols dir exactament?” o “Què és el que he fet que t’ha sabut greu?”.

Amb assertivitat és suficient?

L’assertivitat no ho arregla tot, però sí que és un gran pas per establir límits, per expressar les nostres necessitats i per intentar arribar a un acord. En algun cas, quan ens comportem de forma assertiva, podem trobar una resposta agressiva de l’altra banda. Quan això es dóna, la postura assertiva és no cedir el terreny sinó augmentar progressivament i amb paciència la fermesa de la nostra resposta inicial. Per exemple: “He escoltat els teus arguments i ara m’agradaria que escoltessis els meus”, “Entenc que puguis pensar d’aquesta manera. Ara m’agradaria expressar-te els meus pensaments perquè els puguis entendre també”. I és que només podem influir en la conducta de l’altre fins a un límit.

D’altra banda, l’assertivitat es pot aplicar en aquells contextos laborals normalitzats. Si hi ha assetjament o qualsevol tipologia de conflicte similar, s’han d’aplicar altres recursos.

Claus finals

No naixem amb assertivitat, però sí amb la capacitat de treballar-la. Per això, abans de queixar-nos sobre el que no està passant en el nostre entorn laboral o el que hauria de ser, potser hauríem de preguntar-nos: Estic comunicant allò que vull? I si ho estic comunicant, ho estic fent de forma respectuosa i assertiva?

Si hi ha un dret fonamental en el món personal i laboral hauria de ser el dret a comunicar-se, això sí, de forma assertiva i això únicament depèn de nosaltres.

Article publicat al número 39 de la revista Aedipe Catalunya