L’arribada de ChatGPT al cercador Bing: enrenou al sector legal
Hem pogut provar en els darrers dies la darrera versió de ChatGPT inserit al cercador Bing. Com tots ja sabem a hores d’ara, OpenAI, propietari de ChatGPT, està incloent el seu xat al cercador BING a fi de canviar el paradigma de les cerques a internet.
Ja no cal cercar, ara preguntes. La conclusió: informació precisa al moment. Realment, el resultat és sorprenent. El canvi és radical.
Les dues novetats, en comparació amb el ChatGPT que hem conegut aquests darrers mesos, són que pots triar un estil de conversa (més creatiu, més equilibrat, més precís); i que a les respostes s’indica l’origen de la informació que aporta.
La primera aportació (escollir l’estil de conversa) té una rellevància especial si tenim en compte que la tecnologia sobre la qual està creat ChatGPT és la tecnologia “Transformers”. Aquesta tecnologia, a través de tres passos (embedding, codificació i descodificació) aconsegueix primer identificar cada paraula amb una seqüència de números (embedding), per després, una vegada identificada, concretar el “pes” de cada paraula en el context de tota una base de dades (codificació), i finalment predir la paraula que per estadística té més probabilitat de ser la següent a la frase (decodificació). D’aquesta manera, ChatGPT, mitjançant la tecnologia Transformers, crea sense límit.
I dic “sense límit” perquè si no hi ha informació sobre el que li preguntem, segueix creant i, per tant, inventant. Per això la importància que els estils de conversa (Més creatiu, Més equilibrat, Més precís) ens donin més seguretat. Per exemple, per preguntar dubtes legals, com que no volem que s’inventi, sinó que s’atingui el màxim possible a la literalitat dels textos amb què s’ha entrenat, ho posarem en el seu estil “Més precís”.
A més, com indiquem, el segon canvi és que indica la referència i l’origen de la informació. El resultat és sorprenent, respon amb precisió. Troba detalladament informació que abans costava trobar l’usuari molt més temps. La millora és evident.
Ara bé, canvia alguna cosa en relació amb les consultes jurídiques?
Com a primera opinió, és clar l’avenç. Tenim “abans” la informació que tenim a internet. Però qualsevol persona que vulgui prendre una decisió sobre la base d’aquesta informació, l’estarà prenent en relació amb un bloc, una web de consultes que poden tenir informació desfasada, una opinió sense fonament en jurisprudència, etc.
És a dir, dubto molt que un assessor competent s’atreveixi a contestar el seu client en base a aquesta informació, perquè conforme la vaig provant cada vegada trobo més errades. El problema que trobem, en concret, en el dret laboral, és que canvia constantment, per la qual cosa una base de dades desactualitzada totalment (que és l’actual internet) és un perill per a l’usuari si hi confia tota la seguretat jurídica.
Per tant, l’avenç és clar. Tenim “abans” la informació. El perill continua sent el mateix: no em puc refiar d’informació desactualitzada o de determinats webs.
En un altre ordre de coses, aquest canvi a Bing, amb la inclusió de ChatGPT al seu cercador, i la imminent sortida al mercat de Bard (el model d’IA generativa de Google), són una empenta espectacular per a un ús massiu de la IA generativa per part de lusuari. Això millorarà molt el nivell informatiu de l’usuari final, i això sempre és positiu.
Ara bé, tornant al risc que continua existint, el dret té un principi bàsic que tots coneixem: s’anomena seguretat jurídica. És evident que no correm el mateix risc a totes les àrees de consultes a internet. Hi ha qüestions que no són essencials a la nostra vida i un error a internet, en funció del tipus de consulta que fem, pot no ser rellevant.
En canvi, en el dret, la seguretat jurídica significa que quan fas un pas sobre la base d’una informació, has d’estar segur perquè no tens una segona oportunitat. Canviar dopinió pot suposar perdre un client. Per això, els assessors, hem de fonamentar de manera segura les nostres contestacions.
Per això és clau poder confiar en la informació subministrada. I per això, si bé el resultat de Bing i ChatGPT és impactant, no oblidem que l’únic que fa (compte, no dic que sigui poc) és retallar el temps de consulta a internet i donar-t’ho amb precisió. Però la informació continua sent la mateixa: la que teníem ja a internet (desactualitzada, opinions sense fonament, etc).
A l’àrea de Dret que conec (el Dret Laboral), veig diverses diferències claus:
1. La primera, que en el dret laboral has de tenir accés a la darrera sentència que pugui haver modificat aquesta qüestió, per la qual cosa és clau comptar amb una base de dades de què parteixi la informació que estigui degudament actualitzada.
2. La segona, que tota contestació jurídica ha de tenir el suport en un article legal i en la interpretació dels tribunals de l’article esmentat. En Dret Laboral, rebre una contestació sense suport legal ni jurisprudencial no permet donar seguretat al client.
3. La tercera és comú que, tot i estar actualitzada i fonamentada la contestació en un article legal i una sentència, també l’usuari necessiti consultar amb un advocat laboralista un matís del seu cas.
4. La quarta, tenim constatat que, en un percentatge de les consultes dels nostres clients, cal a més de jurisprudència comptar amb l’opinió de l’organisme oportú (INSS, TGSS, Estrangeria, Càssia, etc). La qüestió és que els nostres clients no volen guanyar judicis, sinó que no tenen problemes. Si després tenim un judici, lògicament voldran guanyar-ho. Però la majoria de les consultes es fan per evitar un judici. Per això és tan important comptar amb l’opinió dels organismes oportuns en cada cas.
En resum, si bé és una gran notícia l’arribada de ChatGPT a Bing, ja que generalitza l’ús de la IA a les consultes del dia a dia, tot usuari prudent seguirà tenint la mateixa pedra a la sabata que abans: la necessitat de més seguretat jurídica.
Joaquín Castiella Sánchez-Ostiz, CEO en LexaGo
Publicado en el número 49 de la revista Dirigir Personas.
