La taula de diàleg social arriba a un acord sobre la reforma de les pensions

La taula de diàleg social arriba a un acord sobre la reforma de les pensions

 

L’acord assolit rep una molt positiva valoració des de l’Observatori dels Sistemes Europeus de Previsió Social Complementària, del que Aedipe Catalunya és col·laborador.

 

El passat dilluns 28 de juny, govern, patronal i sindicats van signar un acord per la reforma del sistema de pensions que suposa la derogació de la reforma del 2013 (Llei 23/2013, aprovada sense acord previ del Pacte de Toledo), de manera que inclou la revalorització de les pensions públiques lligada a l’IPC mitjà registrat ​​que garanteix plenament el manteniment del poder adquisitiu de les prestacions de la Seguretat Social. També es deroga el Factor de Sostenibilitat establert per la citada Llei 23/2013, calculat en relació a l’evolució de l’esperança de vida i altres factors, que suposaria la minoració de la pensió inicial a partir del 2019.

El mecanisme de revisió, que s’establirà en un acord posterior per tal de garantir la sostenibilitat del sistema, té com a antecedents els que estableix l’acord de la taula de diàleg social de 2011 i que va donar origen a la Llei 27/2011 que en el seu Disposició addicional cinquanta-novena feia referència a un “Factor de sostenibilitat de sistema de la Seguretat Social”: “Amb l’objectiu de mantenir la proporcionalitat entre les contribucions al sistema i les prestacions esperades de la mateixa i garantir la seva sostenibilitat, a partir de 2027 els paràmetres fonamentals de sistema es revisaran per les diferències entre l’evolució de l’esperança de vida als 67 anys de la població en l’any en què s’efectuï la revisió i l’esperança de vida als 67 anys en 2027. Aquestes revisions s’efectuaran cada 5 anys, utilitzant per aquest fi les previsions realitzades pels organismes oficials competents.

Convé recordar que la garantia de la suficiència de les prestacions, tant dels actuals pensionistes com per als futurs jubilats, és un precepte que estableix l’article 50 de la Constitució Espanyola, de manera que la sostenibilitat financera de el sistema ha de respectar “la sostenibilitat social”.

De l’acord també destaca el compromís que es realitzi una transferència del voltant d’un 2% del PIB, amb càrrec als Pressuposts Generals de l’Estat, la qual cosa suposa que l’Estat es converteixi en la major garantia de el sistema públic de pensions. Una clàusula que s’inclourà en la Llei General de Seguretat Social garantirà la mesura que culmina el compromís de separació de fonts de finançament que ja contemplava el primer Pacte de Toledo, de l’any 1995, i suposa la injecció de finançament addicional que necessitarà el sistema de pensions espanyol l’any 2050. Actualment l’aportació de l’Estat al sistema de pensions, a través dels PGE, és uns 4 punt per sota de la mitjana dels països de la UE.

S’inclouen també mesures orientades a una revisió de el model de jubilació anticipada. Es redueixen de forma generalitzada els coeficients reductors, es dóna més equitat a les regles de jubilació anticipada per als voluntaris i involuntaris, que en cap cas tindran més penalització i s’amplia a la majoria d’acomiadaments, no només per ERO. En aquesta línia, l’acord reforça el sistema d’incentius (i no de penalitzacions) per garantir l’adequació voluntària de l’edat efectiva i legal de jubilació.

S’avança en l’equiparació de condicions a l’igualar els drets vinculats als períodes de servei social femení obligatori a què ja gaudien els del servei militar.

Finalment, es desenvolupa una bateria de mesures per la qual es reconeixen nous drets o s’amplien alguns dels que ja existien, entre els quals destaca l’equiparació de la pensió de viduïtat per a les parelles de fet, l’extensió de el dret a cotització per tots els programes de formació (beques) vinculats a estudis universitaris o de formació professional tinguin o no caràcter remunerat, o la millora dels convenis especials de cuidadors familiars de persones en situació de dependència.

Des de l’Observatori dels Sistemes Europeus de Previsió Social Complementària, es valora que l’acord suposa la constatació que tota reforma en el sistema de pensions necessita de dos peus perquè avanci i sigui duradora: un, el consens polític en el Pacte de Toledo, el un altre, el diàleg social que culmina amb l’acord entre patronal i sindicats.

 

 

 

Compartir a:

Deixar comentari

*