Al mes de març del 2015, es va publicar en el BOE el Reial decret-llei 4/2015, de 22 de març, per a la reforma urgent del Sistema de Formació Professional per a l’Ocupació en l’àmbit laboral, aprovat en tràmit parlamentari el 9 de setembre del mateix any.

Eulàlia Martínez, Directora de la Fundació Cecot Formació, ens explica per què el canvi de normativa no està a l’altura de les circumstàncies.

El Reial decret-llei 4/2015, de 22 de març, per a la reforma urgent del Sistema de Formació Professional per a l’Ocupació en l’àmbit laboral modifica l’anterior (Reial decret 395/2007 i Ordre TAS 2307/2007) i afecta tota la formació subvencionada i la formació bonificada que ofereixen les empreses als seus treballadors. Tanmateix, des del nostre punt de vista, aquest canvi de normativa no resol els problemes que tant empreses com treballadors tenim amb relació a la formació i qualificació dels ocupats, i a l’atur juvenil. I és que no existeix una planificació global dels objectius de qualificació ni tampoc una avaluació integral dels processos i els resultats del conjunt de la formació professional. A més a més, creiem que hi ha una falta de perspectiva econòmica important; a tall d’exemple, els països més avançats en formació professional l’analitzen en termes de cost-benefici per a les empreses i per al sistema productiu.

El Reial decret-llei no es pot considerar ni una reforma ni urgent, tal com la seva denominació al·ludeix. En primer lloc, malgrat que pretenia ser una llei que reformés la formació per a l’ocupació, s’ha acabat centrant molt més en la provisió formativa (acreditació de centres o catàleg d’especialitats formatives) i en les condicions d’impartició de la formació (control, sancions, mòduls econòmics o despeses aplicables) que en els objectius de qualificació i formació. En segon lloc, tampoc no és urgent perquè, tot i el compromís d’aplicar-la al cap de nou mesos, ja ha passat un any i la reglamentació que havia d’acompanyar la reforma encara no s’ha publicat.

Allò que s’ha fet ha estat posar pedaços al model sense aportar-hi solucions. I no ens oblidem del més greu: amb la publicació de les diferents normatives es pot constatar que s’han construït de nou universos paral·lels i independents del teixit productiu empresarial.

Si analitzem les normatives, veiem que la formació no està degudament articulada amb el mercat laboral; tampoc no s’interpreta com un procés dinàmic associat al treball. La pròpia denominació del Sistema de Formació denota un enfoc extralaboral: les lleis parlen de formació per a l’ocupació, que denota una concepció prèvia i aliena, quan caldria parlar de formació a l’ocupació, que ja suposaria el context productiu de l’aprenentatge.

Per últim, el debat se centra en l’oferta formativa i es legisla sense objectius clars que orientin les accions. Els objectius no són explícits, sinó molt ambigus: aproximar la formació a les empreses, posar els usuaris al centre del sistema, etc.

Canvis més destacables de la normativa que afecten les empreses

Des del 24 de març, l’endemà de la publicació del RDL 4/2015, i sense donar cap termini a les empreses per adaptar-s’hi, es produeixen un seguit de canvis:

• La formació de demanda passa a denominar-se formació programada per les empreses.
• Es redueix la durada mínima de les accions a dues hores (la primera proposta de l’Administració era d’una hora, però amb motiu de les esmenes dels diferents agents es va modificar).
• Es mantenen els mòduls econòmics existents fins ara, però amb la diferència que el cost per participant i hora de formació s’aplica per igual a totes les empreses, independentment de la seva mida.

Font: Fundació Tripartita per a la Formació i l’Ocupació

• Amb el canvi de normativa, les empreses d’entre un i cinc treballadors segueixen quedant exemptes de cofinançar la formació, però aquelles que tenen en plantilla de sis a nou empleats hauran de participar amb els seus propis recursos en el finançament de la formació dels seus treballadors, en un 5%. A la resta d’organitzacions amb més de 10 treballadors, se segueix confinançant en funció del nombre de persones ocupades.

Font: Fundació Tripartita per a la Formació i l’Ocupació

• Les empreses podran finançar els costos d’organització de la formació que bonifiquin, sempre que ho encomanin a una empresa externa. Ara bé, el percentatge dels costos d’organització bonificables també es modifica. Amb la normativa nova, passa del 25% en qualsevol empresa a un 10% del cost total de l’activitat formativa en empreses de 10 treballadors en endavant, un 15% per les empreses d’entre sis i nou treballadors, i un 20% en les de fins a cinc treballadors.
• Canvia el paper de qui fins ara eren les entitats organitzadores de la formació. Ara les empreses que contractin externament l’organització de la formació hauran de comptar amb una entitat organitzadora que contracti el centre de formació acreditat, o amb un gestor extern que només farà tasques administratives de gestió de la bonificació.
• Desapareix la formació a distància i només es podrà impartir formació en modalitat presencial o teleformació. Aquest canvi es va començar a aplicar a partir de l’1 de gener del 2016 i ha causat un greu perjudici a totes les empreses que tenen treballadors amb contractes per a la formació. En aquests moments, i tenint en compte la taxa d’atur juvenil del país, cal denunciar que l’Administració no s’ha preparat per a aquest canvi que ella mateixa ha impulsat, i des del dia 1 de gener els nous contractes per a la formació –l’antiga figura de l’aprenent– estan totalment aturats. No hi ha suficients entitats homologades a les quals les empreses es puguin dirigir a l’hora de matricular els seus treballadors per realitzar la formació teòrica del contracte de formació. L’Administració tampoc no té el sistema informàtic ni els procediments a punt per tramitar tota la documentació.

A banda d’aquests canvis –que com valoràvem anteriorment no són un motiu per a fer una reforma urgent aprovada sense escoltar els agents socials–, hi ha l’agreujant que queden pendents de desenvolupar reglamentàriament els següents aspectes, a hores d’ara encara no disponibles:

• El xec formació als treballadors desocupats (article 7 del RDL 4/2015).
• El compte de formació (article 22 del RDL 4/2015).
• La regulació del dret del treballador al permís retribuit de 20 hores anuals de formació professional (article 10.6 del RDL 4/2015).
• La possibilitat que les empreses de menys de 50 treballadors puguin acumular el crèdit del que disposen (article 9.4 Llei 30/2015).
• El fet que les empreses de menys de 100 treballadors puguin agrupar-se amb criteris territorials o sectorials amb l’objectiu de gestionar els seus crèdits de formació (article 9.4 Llei 30/2015).

En tots aquests casos, des de la publicació de la normativa, les empreses i les entitats que organitzen i imparteixen formació estan esperant el desenvolupament normatiu que hauria de permetre omplir el buit legal actual i la multitud de dubtes i ambigüitats sobre la legislació sorgits arran dels canvis anunciats però no reglamentats.

Canvis més destacables de la normativa pel que fa a la formació subvencionada

El principal canvi respecte a la formació subvencionada és que ja no serà sol·licitada pels agents socials més representatius de cada sector, sinó per entitats o centres de formació degudament acreditats o homologats.

Tot i estar al segon trimestre del 2016 podem dir que les convocatòries estatals d’oferta per a la població activa encara no s’han publicat, amb el greu perjudici que això suposa quant a la qualificació i millora de competències dels treballadors que no han tingut l’oportunitat de formar-se durant tot el 2015 –excepte en algunes comunitats autònomes que sí han llançat la seva pròpia convocatòria, com seria el cas de Catalunya–. En aquests moments, les entitats que compleixen els requisits per sol·licitar plans de formació d’oferta –que en cas de ser aprovats es posarien a disposició dels treballadors– resten a l’espera que el Govern espanyol publiqui la convocatòria 2016. Aquesta hauria de dotar-se del pressupost 2016, al qual se li sumaria el pressupost 2015, encara no esgotat a causa de la inexistència de convocatòries l’any passat.

D’altra banda, caldria fer un incís important: els treballadors (0,10%) i les empreses (0,60%), cotitzen cada mes un 0,7% en concepte de formació professional. Aquesta quantitat aportada mensualment és de caràcter finalista, per tant, no pot ser destinada a res més que a formar treballadors en actiu. Aquest precepte, assenyalat per cinc sentències del Tribunal Constitucional i per informes del Tribunal de Comptes, està sent reiteradament incomplert pel Govern espanyol. La Cecot va denunciar aquesta situació al Síndic de Greuges (Catalunya) el passat mes de febrer i aquest ha remès la queixa al Defensor del Poble (Espanya).

En definitiva, està clar que els resultats mediocres alerten sobre els defectes regulatoris i conceptuals que arrosseguem amb cada nova normativa que ha intentat establir un model que, a més a més, dóna un enfoc educatiu al conjunt del sistema de la formació professional. Sota el nostre criteri, la preponderància acadèmica sobre la laboral, que és un defecte sistèmic, s’ha produït perquè a l’hora d’elaborar les lleis ha prevalgut: un cert desconeixement de la realitat productiva, un predomini de la visió pública sobre la privada, i un major protagonisme dels criteris politicoadministratius per damunt dels criteris empresarials i productius.

Article publicat al número 39 de la revista Aedipe Catalunya