Tornem de les vacances d’estiu amb un nou paquet de reformes que tenen per objecte impulsar la Previsió Social de caràcter empresarial. A més, el ministre José Luis Escrivá ja va avançar la seva intenció de treballar com més aviat millor en el segon paquet de mesures en la segona meitat de l’any. Mentre tot l’anterior avança, és important que les organitzacions s’anticipin i adoptin un paper clau en la conscienciació i planificació financera a la jubilació dels seus empleats.

Les pensions són un assumpte que ens concerneix a tots, però mai sembla urgent, fins que de sobte es converteix en prioritat. Altres països d’Europa, al llarg dels anys, han elaborat reformes per a transformar els seus sistemes de pensions, treballant en mesures per a incentivar l’estalvi tant individual com col·lectiu, sempre amb un mateix objectiu: el pròxim envelliment de la societat occidental.

En els últims anys, hem estat testimonis d’una transformació important en la manera de pensar de la societat. Amb les reformes del 2011-2013 i aquest últim paquet de mesures aprovades pel ministre Escrivá, a poc a poc hem passat de la confiança més ferma en el nostre sistema de pensions a unes expectatives més realistes. El debat sobre si la jubilació a Espanya és sostenible o no porta sobre la taula diverses dècades i, malgrat les reformes que s’han anat aplicant, no sembla que el dubte acabi per dissipar-se.

Per què la urgència d’aquestes reformes?

La solidaritat entre generacions és la veritable columna vertebral del sistema de pensions a Espanya. Aquest es regeix pel principi de repartiment que implica que les cotitzacions dels treballadors en actiu financin les prestacions existents en aquest moment. El sistema de repartiment necessita per tant un equilibri entre el nombre de persones que contribueixen al mateix i el nombre de persones que són beneficiàries.

Actualment, a Espanya tenim 1,92 persones en edat de treballar per cada pensionista i s’estima que en 2050 hi haurà una proporció de 1,50 persones en edat de treballar per cada pensionista. Encara que no sembla que això hagi suscitat molta inquietud social, la veritat és que el Sistema Públic no és sostenible a llarg termini sense una reforma profunda.

Com la gran majoria dels països industrialitzats, Espanya es troba en ple procés d’envelliment. Si en 1960 el percentatge de persones amb més de 65 anys sobre el total de la població era del 8,20%, en 2022 va superar el 20%. Les previsions de l’INE assenyalen que, en 2035, el 26,50% de la població a Espanya tindrà més de 65 anys. Aquest fet certifica la urgència de realitzar reformes del sistema que coneixem, però no sols de la columna vertebral del sistema públic de pensions, sinó també de la forma en què la societat concep l’estalvi a la jubilació, potenciant la importància de l’educació financera i la planificació adequada de la nostra jubilació.

El problema radica en el fet que el ciutadà espanyol no és estalviador?

En molts mitjans es diu que Espanya es troba a la cua dels països d’Europa en l’estalvi a la jubilació. I que és degut a la nostra “cultura mediterrània”, però si investiguem, veurem que a Espanya si que hi ha una cultura de l’estalvi, encara que aquesta és diferent a la que tenen altres països d’Europa. On es troba l’estalvi a Espanya? En el maó. És per aquest motiu que és freqüent veure a Espanya persones jubilades amb patrimoni, però amb poca liquiditat. D’aquí la importància de potenciar l’educació financera en la societat, sobre la necessitat de pensar en quin serà el poder adquisitiu que tindrà cada individu quan es jubili i com pot assegurar-se que, arribada la jubilació, podrà mantenir un nivell de vida semblant al qual està habituat.

Una correcta planificació de la jubilació, combinat amb el desenvolupament de la previsió social en les organitzacions permetrà mantenir el nivell de vida desitjat amb la inversió de recursos òptima.

Quines són les noves reformes proposades pel ministre Escrivá i què s’espera d’aquestes?

La primera pota de la nova reforma de pensions va quedar tancada en 2021 amb la publicació en el BOE de la Llei 21/2021, de 28 de desembre, de garantia del poder adquisitiu de les pensions i d’altres mesures de reforç de la sostenibilitat financera i social del sistema públic de pensions.

En aquest context, a principis d’estiu es va aprovar un altre nou paquet de mesures sent les principals novetats (BOE Llei 12/2022, de 30 de juny):

• Nou límit de reduccions en la base imposable de l’IRPF. En aquest sentit, per a uns certs empleats serà possible fer aportacions superiors a les que es permeten durant l’any 2022.
• Nova deducció per a les empreses en l’Impost de Societats per aportacions realitzades a plans de pensions.
• Deduccions en la base de cotització de la Seguretat Social per contingències comunes de les contribucions empresarials satisfetes a Plans de Pensions d’ocupació.
• Es modifica el requisit d’elegibilitat en els plans de pensions d’Ocupació.
• Limitació de les comissions de gestió.
• Creació dels Fons de Pensions d’Ús de Promoció Pública oberts i dels Plans de Pensions d’Ocupació Simplificats.

Vèiem que amb el primer paquet de mesures de la “reforma d’Escrivá” es tenia com a principal objectiu garantir el poder adquisitiu dels pensionistes i jubilats. En canvi, aquest segon paquet té com a finalitat impulsar la previsió social empresarial promovent els plans de pensions d’ocupació en el marc de la negociació col·lectiva.

Les mesures desplegades fins ara per a fomentar la previsió social al nostre país s’han basat en la mera voluntarietat de les empreses i dels treballadors. Si tenim en compte que passaran diversos anys fins que tots els sectors del país renovin els seus respectius convenis col·lectius i fins i tot si aposten per incorporar els esquemes de previsió social complementària en la pròxima negociació dels seus convenis, serà necessari que transcorrin uns quants anys més, fins que les aportacions realitzades a aquests instruments acumulin volums d’estalvi significatius per a cobrir part del nostre últim salari en el moment de la jubilació. És per això que, és important incentivar l’educació financera en la societat, així com l’estalvi individual, promovent altres mecanismes d’estalvi col·lectiu com poden ser les assegurances d’estalvi col·lectiu a través de la retribució flexible.

Quins altres mecanismes d’estalvi col·lectiu podem trobar i com beneficien aquests a l’espiral inflacionista?

Donat el context actual, amb una inflació que creix quatre vegades més que els sous i compromet el poder adquisitiu dels treballadors, ens trobem en una situació desfavorable. El lògic és pensar que els salaris han de pujar en la mateixa proporció que els preus, però la recomanació del Banc Central Europeu és ser prudents a l’hora de vincular les pujades salarials a l’evolució de l’Índex de Preus de Consum. Estem immersos en un entorn en què l’increment dels salaris serà repercutit en els preus dels productes, la qual cosa provocarà, major inflació i, en últim terme, en una disminució dels salaris reals dels treballadors.

Molts departaments de Recursos Humans es fan la següent pregunta: com milloro les condicions econòmiques dels meus empleats, sense pujades en la partida pressupostària de salaris? Aquest nou escenari en el qual ens trobem ha animat a moltes empreses a posar en marxa Plans de Retribució Flexible que permeten a les empreses assumir uns certs increments dels salaris nets dels treballadors sense que això suposi un augment dels costos salarials bruts.

Aquest tipus de beneficis permet als empleats destinar un màxim del 30% del seu salari brut anual al consum de determinats productes o serveis exempts d’IRPF. D’aquesta manera, obtenen un important estalvi, alhora que maximitzen el seu salari net anual. També és important destacar l’increment de competitivitat a l’hora de captar talent quan les empreses disposen d’aquesta mena de beneficis.

Dins del catàleg de productes, lligant-lo amb el context actual, podem destacar el Pla d’estalvi dins de la retribució flexible, en el qual les empreses posen a la disposició dels seus treballadors un Pla de Jubilació. Les aportacions seran voluntàries i pagades del salari brut dels empleats a través del pla de retribució flexible pel que compta amb avantatge fiscal per als empleats.

Així mateix, les organitzacions han d’adoptar un paper clau i necessari que ajudi a la planificació financera en termes de jubilació dels seus empleats, utilitzant xerrades de sensibilització sobre l’important que és l’estalvi per a la jubilació. L’anterior acompanyat d’eines de planificació, permetrà als empleats conèixer la descobertura que tindran arribat el moment de la jubilació i, en conseqüència, la qual cosa han d’estalviar al llarg de la seva vida laboral per a mantenir el nivell de vida esperat arribat el moment d’abandonar la seva etapa laboral.

A quina edat hauríem d’iniciar la planificació de la nostra jubilació?

Com més aviat millor! L’ideal és iniciar l’estalvi per a la jubilació en incorporar-se al mercat laboral. Pot semblar una cosa anticipada, però no ho és. La millor manera de començar a constituir un capital per al futur és fer-lo al més aviat possible i de manera constant i sistemàtica. Cal tenir en compte que, més que la quantitat que es posi cada mes, l’important és estalviar sistemàticament i de manera constant en el temps. Una dels grans avantatges de començar com més aviat millor és que permet que l’interès compost treballi per nosaltres.

Per a acabar, podríem concloure posant en valor el paper que juga la previsió social complementària al nostre país, com a element determinant en la contenció de la inflació interna, en el manteniment de la productivitat de les empreses, en el creixement econòmic i per consegüent en la creació d’ocupació. Si addicionalment les organitzacions poden contribuir en l’estalvi per a la jubilació dels seus empleats de manera clara i comprensible, aconseguirem a poc a poc l’objectiu de canviar la forma en què la societat concep la jubilació, passant d’una mera preocupació a una ocupació en la planificació.

Claudia Domínguez – Consultora d’Aon Retirement