Knowmads, els nòmades del coneixement
Ningú pot negar que estem davant d’un procés de digitalització imparable i és evident que la tecnologia ja comença a tenir un impacte significatiu en tots els aspectes del mercat laboral. Ara bé, com podem preparar-nos per afrontar aquesta onada de canvis? Encara no existeix el manual de l’empleat o empresari del futur, però un nou perfil de treballador s’acosta i molt a aquest ideal. Parlem dels knowmads, nòmades del coneixement que (paradoxalment) vénen per quedar-se.
Signa: Berta Seijo
La revolució tecnològica ha convertit el mercat laboral a flexible i dinàmic. I bona prova d’això és que, segons un estudi elaborat recentment per Oxford Economics, el 41% de les empreses compta cada vegada més amb treballadors contingents o, dit d’una altra manera, treballadors freelance, col·laboradors externs que no depenen de forma permanent d’una organització. Una xifra que s’incrementarà encara més el 2020, quan, com vaticina Google, tota la població mundial estigui connectada a Internet. Perquè, sempre que disposin de connexió wifi i un dispositiu mòbil, una gran quantitat de persones podran exercir la seva tasca des de qualsevol lloc i en qualsevol moment. No obstant aquestes prediccions de futur, molts professionals ja han adaptat el seu dia a dia a aquesta nova realitat canviant, hiperconnectada i hiperdigitalizada. Són els anomenats knowmads, neologisme que combina les paraules know (conèixer, saber) i mad (nòmada) i que els va com anell al dit donat el seu caràcter flexible, social, autònom i inquiet.
Origen del terme
Però quines són les característiques d’aquest perfil de treballador? De quina manera el podríem definir? El creador del concepte knowmad, el doctor John W. Moravec, afirma que són persones innovadores, imaginatives, creatives, capaços de treballar en col·laboració amb qualsevol, en qualsevol moment i lloc, i, per tant, molt flexibles. Ara bé, estem davant d’un professional que valora disposar de llibertat a l’hora de gestionar el seu temps i feina. A més, sap com treure-li tot el suc a les noves tecnologies utilitzant-les al seu favor.
Autèntiques esponges del coneixement, els knowmads no són només els treballadors del demà per Moravec i el seu equip de Education Futures LLC, sinó que tot apunta que és el perfil més ben preparat per a l’allau de canvis que vénen. Això és que l’única cosa que necessiten és la seva motxilla de coneixements, idees i experiències pròpies; en cap cas es veuen obligats a estar lligats a un espai físic. El seu talent viatja a través de la xarxa, convertint-los en candidats avantatjats a la selva del mercat laboral. I això passa per una senzilla raó: d’acord les empreses amb més visió de futur es digitalitzen i descarreguen les seves plantilles, aquestes requeriran professionals que sàpiguen treballar per projectes, el valor sigui el resultat obtingut i no les hores que passen a l’oficina.
El passaport d’habilitats
El company d’investigació de John W. Moravec, Cristóbal Cobo, es va inspirar en les idees exposades per Stephen Collins en la seva presentació I am Knowledge Worker 2.0 per crear el passaport d’habilitats que tot knowmad ha de posseir. Més enllà de les característiques esmentades anteriorment, Cobo aprofundeix en 10 aspectes específics que defineixen un autèntic treballador del futur, molt diferent a aquell que encara s’aferra amb força a la societat 1.0. Una dada que sorprèn en aquest decàleg d’habilitats és que els knowmads no tenen una edat determinada. És a dir, no estem davant d’un perfil únicament relegat a les noves generacions que neixen amb la tauleta sota el braç, sinó que qualsevol persona pot adquirir una “mentalitat nòmada” si s’ho proposa. I amb aquest terme, ens referim a una manera de pensar oberta quan es tracta de compartir coneixement, de fer ús de les noves tecnologies per resoldre els problemes, de desaprendre sense remordiments, d’assimilar que l’aprenentatge és per a tota la vida, de col·laborar amb qualsevol persona independentment de la societat o cultura de la qual provingui, i de prosperar en sistemes allunyats de la jerarquia més tradicional. Queda palès el caràcter humà i agosarat d’aquests treballadors del segle XXI a qui no els espanta ni l’experimentació ni el fracàs.
Publicat al número 40 de la revista Aedipe Catalunya.












