El passat 27 de juny vam celebrar l’edició del 2023 del Foro Aedipe Catalunya, que, sota el títol “Inspirant-nos per liderar”, ens va oferir lliçons i aprenentatges valuosos per aplicar al nostre entorn empresarial. Un esdeveniment que ens va permetre compartir, aprendre i inspirar-nos en la cerca de noves maneres de liderar i gestionar equips, així com enfrontar els desafiaments futurs.

El conjunt de les aportacions ens va recordar la necessitat de flexibilitat i adaptabilitat que requereix un bon líder. D’una banda, així, allunyant-nos d’un model de lideratge estandarditzat, és important liderar tenint en compte les particularitats de l’àmbit per al qual treballes. I alhora, fins i tot dins un mateix àmbit pots viure situacions tan diferents que necessites exercir lideratges diferents

Destaquem algunes de les interessants reflexions que ens van aportar els ponentsdel Foro Aedipe Catalunya 2023.

Josep Oriol Pujol, Director General de la Fundació Pere Tarrés

Josep Oriol Pujol ens va mostrar la importància de l‟exemple personal en el lideratge d‟equips diversos i plurals.

“El lideratge no pot ser unipersonal a entitats tan diverses. És necessari un lideratge d’equip, que és capaç d’integrar altres lideratges que sorgeixen a l’organització”.

“S’acaba conformant una cultura organitzativa que només és possible des d’una autoritat moral. Han de ser viscudes per les persones que assumeixen una responsabilitat”.

L’autoritat moral es guanya amb coherència, valors, ètica estricta, amb honestedat, amb transparència. Sempre”.

“Els lideratges s’han de percebre a la quotidianitat. La integritat personal ha de ser una manera de ser. La mentida no hi té cabuda”.

“El bon lideratge fa atractiva l´organització i atrau el talent”.

Ada Perellada, propietària i cap de cuina del restaurant Semproniana

Ada Parellada va conversar sobre els reptes del lideratge a la restauració amb Ricard Alfaro, Vicepresident d’Aedipe Catalunya.

“A la restauració l’equip és la família. Passem moltes hores junts i compartim molts moments de família: dinem i sopem junts, passem el dia de Nadal junts. Els llaços acaben sent familiars”.

“Hi ha un problema de vinculació amb l’organització. En un entorn tan volàtil com la restauració, com s’aconsegueix que la família es mantingui unida?”

“La restauració està patint una crisi, de manca de persones que vulguin treballar. Hi ha restaurants que no poden donar servei per manca de personal. Hem de fer una mica d’autocrítica i reconèixer que això és conseqüència d’un històric d’abús laboral”.

“Hem de vetllar per la conciliació de les persones que treballen a casa nostra, però al nostre sector és molt difícil, per la qual cosa hem de ser creatius per donar resposta a les necessitats personals dels nostres treballadors”.

“L’estructura de cadenes i grups faciliten l’atracció i la fidelització de talent. Es valoren molt els horaris de treball seguits i el desenvolupament potencial d’una carrera professional”

Estíbaliz Amatriain, Capitana i Directora Operacions del Port Olímpic de Barcelona

Estíbal Amatriain ens va parlar del lideratge en convivència, un estil de lideratge basat en l’acompanyament de les persones on cohesió, comunicació, flexibilitat i compromís són clau.

“En vaixells mercants l’estil de lideratge era jeràrquic. El capità solia ordenar, entre els oficials es col·laborava, i entre els oficials i els alumnes hi havia diferents estils”.

“El model de lideratge de BSM està basat en 4 pilars: fer equip, exigir, desenvolupar i reconèixer. I això s’ha d’esperar de mi com a comandament”.

“Els diferents estils de lideratge i les experiències extremes que he viscut. en entorns de convivència constant, m’han ajudat a forjar un estil propi de lideratge basat en quatre pilars: fer equip, exigir, desenvolupar i reconèixer”.

Laura Lechuga, Cap de Grup de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia

Laura Lechuga ens va mostrar el perfil d´un líder científic i ens va explicar la complexitat del lideratge d´equips científics.

“El lideratge en equips científics requereix un llarg (i continu) procés formatiu, és una tasca dura i sacrificada, ja que la carrera científica és molt competitiva i selectiva. A més, comporta una difícil conciliació entre la vida laboral i familiar, i, tret de rares excepcions, no permet enriquir-se”.

“Què vol un líder científic? Deixar empremta al camp d’estudi i exercir una influència real a la comunitat científica”.

“L’èxit en els primers anys de la trajectòria professional d’un científic estableix les bases del lideratge.”

“En ciència calen equips de treball nombrosos, altament qualificats i amb un perfil multidisciplinari. El sistema és piramidal, és una de les poques professions on només es parla del líder”.

“El més complicat és fomentar el treball en equip i la col·laboració. Tots volen esdevenir líders”.

“Hi ha 3 Ps per perfeccionar un estil de líder eficaç: propòsit, perseverança i pràctica”.

Pablo Larraz, Director de l’Orfeó Català, Cor Jove y Escola Coral

En conversa amb Manuel Tallada, President i fundador de MRC international people training, ens va mostrar la riquesa i envergadura del projecte de l’Orfeó Catala i ens va acostar els aspectes més destacats del lideratge a l’àmbit musical i la seva extensió a altres àmbits professionals.

“Lideratge humà és gestionar el benestar de les persones del teu equip. I això és el que m’agrada més”.

“Qualsevol expressió artística genera més empatia i més sensibilitat. La música és una meravellosa excusa per generar benestar emocional”.

“Ser líder és difícil, és desafiador. Cada decisió que prens fa emergir les teves pròpies inseguretats, els teus propis límits. Has d’estar preparat i estar en un bon moment”.

Joaquín Luna,escriptor, periodista i columnista a La Vanguardia

Joaquín Luna va centrar la seva intervenció en la seva experiència personal i com la vocació l’ha impulsat durant tota la seva carrera.

“La vocació és un valor a la baixa, cada cop més relatiu. Ja no és determinant a l’hora de canalitzar el futur, potser perquè la feina és un mitjà i no un fi en si mateix”.

“Sense vocació la vida és molt més trista”.

“El problema actual és que tenir vocació i passió per un ofici o comesa acaba sent penalitzat econòmicament, és el peix que es mossega la cua”.

“La vocació és decisiva en determinades feines, i sempre acaba gratificant”.