Entrevista a Puri Pinilla, directora de RH de Ficosa a Amèrica del Nord

Entrevista a Puri Pinilla, directora de RH de Ficosa a Amèrica del Nord

 

La ciutat més poblada de l’estat de Michigan i l’antiga capital mundial del motor. Detroit és això i molt més. També és, des de fa un any, la residència de Puri Pinilla. Ella és la directora de RH de Ficosa a Amèrica del Nord i, per aquest motiu, coneix molt bé la realitat del sector als EUA. En aquesta entrevista, aprofitem l’avinentesa per preguntar-li sobre el ressorgiment de la indústria automotriu i les peculiaritats de la funció dels RH a la terra de les oportunitats.

Signa: Berta Seijo.

Fa quant de temps que treballa com a directora de RH als Estats Units? Com va sorgir l’oportunitat?

Com a directora de RH a Ficosa fa ara justament un any que hi sóc. Però ja en fa tres que vaig arribar als EUA, en principi, per un altre motiu: li van oferir una oportunitat laboral al meu marit i vaig optar per impartir classes a distància a la UPF i a la UAB. Després, gràcies al networking, el responsable de RH de Ficosa em va contactar des de Barcelona perquè estaven buscant un directiu per a l’oficina dels EUA. De seguida ens vam posar d’acord. Va ser molt curiós, perquè Ficosa és una companyia catalana i tothom pensava que jo venia com a expatriada des de Barcelona, i no era el cas.

Ficosa té la seva oficina tècnica i de vendes a Detroit, ciutat que en el seu moment va ser la capital de l’automòbil als EUA però que des de fa uns anys passa per una forta crisi de la indústria automotriu. Com es veuen les coses des d’allà?

Recordo que quan fa tres anys vam venir cap a Detroit, la primera reacció dels nostres familiars i amics va ser de sorpresa perquè per a ells era “la decadència pura”. I quan vius i treballes aquí, les coses són molt diferents. Perquè Detroit era i continua sent el centre del motor. És a dir, qualsevol companyia del sector de l’automoció té la seva oficina en aquesta ciutat, perquè és on s’hi troben General Motors, Chrysler i Ford, els tres grans del motor en l’àmbit mundial.

Òbviament, quan va caure l’economia, aquesta àrea va ser la més afectada. Encara es veu el patiment, però la recuperació ha estat espectacular i això es percep cada dia. Perquè et facis una idea: l’atur en el sector del motor està per sota del 2% a estats com Kentucky i del 3% a Detroit. Sembla que tornem als anys previs a la crisi i, de fet, si realment vols tenir accés al talent, has de lluitar per ell.

Una realitat força diferent de la que divulguen els mitjans europeus…

Efectivament. Nosaltres, per exemple, només en un any hem sumat 25 persones, entre enginyers i personal de venda, a l’oficina tècnica. I som una empresa petita en comparació amb d’altres que tenim al costat… I és que absolutament totes estem en un moment de creixement que va encaminat cap a les noves tecnologies, cap a la nova concepció de l’automòbil.

També li he de preguntar, quasi de manera obligatòria, com va rebre la notícia de la victòria de Donald Trump.

Precisament vaig estar col·laborant des de la perspectiva feminista en la campanya a favor de Hillary Clinton. Llavors, com molta altra gent, vaig viure amb estupefacció i sorpresa el que va passar al final. Especialment a Michigan, un swing state que els últims anys havia estat demòcrata i que tothom apostava que continuaria en aquesta línia.

D’altra banda, des de la perspectiva professional i ja com a immigrant, vaig rebre la notícia amb molt de temor. El primer que vaig pensar és que el món s’havia tornat boig pel fet de donar suport a una persona com ell, amb tot el que representa. A més, com que la nostra és una empresa que es caracteritza per la diversitat, també van venir molts treballadors a RH angoixats i posant sobre la taula la por al que podria passar amb el seu futur. Perquè aquest és un país d’immigrants; a la nostra oficina el 80% de la plantilla ho és.

Deixant de banda els temes polítics, m’agradaria que em parlés una mica sobre la funció dels RH als Estats Units. Per exemple, es promou més la conciliació de la vida laboral i personal que a Espanya?

Sí, però no perquè s’implementin mesures de conciliació molt específiques i espectaculars, sinó perquè la pròpia cultura és diferent a l’europea i, especialment, a l’espanyola. O sigui, als EUA això de fer jornades maratonianes perquè sí no existeix, els horaris d’oficina també són força flexibles, i es fomenta molt el teletreball.

I què em diu de les soft skills: es tenen més en compte que a Espanya? Quines són les més valorades?

L’emprenedoria, la presa de decisions o l’apertura al canvi són soft skills que es busquen sempre en els processos de selecció als EUA. Aquí els candidats i candidates es preparen molt tot allò que té a veure amb explicar i “vendre” el que han fet al llarg de la seva vida i ho diuen sense que l’entrevistador els hagi de preguntar. És molt diferent a com algú afronta una entrevista de feina a Espanya o a França, on vendre’s massa s’associa a ser prepotent.

Per últim, a quin aspecte de la cultura laboral nord-americana li ha costat més d’acostumar-s’hi?

El més complicat d’entendre i d’interioritzar és tot el tema d’assegurances i de cobertures sanitàries. Als EUA, contràriament al que passa a Europa, des del punt de vista dels RH és una part molt important que s’ha de gestionar.

 

Publicat al número 42 de la revista Aedipe Catalunya.

 

Compartir a:
FacebookTwitterLinkedInGoogle GmailOutlook.comGoogle+MeneamePrintFriendly

Deixar comentari

*

Empresas Asociadas Aedipe Catalunya
Banner Nos hacemos de Aedipe Catalunya
Informació Aedipe Catalunya