Entrevista a Mario Alonso Puig
Mario Alonso Puig és un referent del pensament social i gerencial dels últims 30 anys. Antonio Carazo, Director de Dirigir Persones, realitza aquesta entrevista amb motiu de la seva participació al 56è Congrés Aedipe, en la qual ens va parlar de la relació entre tecnologia i benestar.
En aquesta entrevista apunta algunes de les claus d’aquesta era en la qual estem immersos. Segons ell, el talent, seguirà sent la clau, però entès com a molt més que una cosa merament cognitiva. La capacitat d’adaptació, la predisposició a aprendre coses noves i la intel·ligència emocional són element d’aquesta “nova” intel·ligència, on el lideratge també tindrà la seva importància, però sempre estretament lligat a cura de les persones i a la capacitat de fer-les brillar.
Quins elements caracteritzen la nova era?
El desenvolupament tecnològic, la intel·ligència artificial, el canvi disruptiu, i la incertesa, estan demandant una extraordinària capacitat d’adaptació, i una enorme resiliència en les persones, les empreses, i la societat en el seu conjunt. D’altra banda, existeix un enorme interès en tot el que té a veure amb la sostenibilitat donada la situació del planeta, i amb el benestar de les persones, davant l’augment creixent dels quadres d’ansietat i depressió.
La gestió de persones se centrarà especialment en les persones amb talent? Què hem d’entendre per talent en aquesta nova era?
El talent sempre va a tenir una enorme rellevància en aquesta nova era. No obstant això, el
talent no pot entendre’s com una cosa exclusivament cognitiva, sinó que també hem de tenir en compte elements com ara la capacitat d’adaptació, la disposició a aprendre cuses noves, i la intel·ligència emocional que una persona pugui tenir.
En matèria de Lideratge de què parlem Quan parlem de sostenibilitat?
Si el management té a veure amb els processos i el lideratge amb les persones, la cura de les persones és el que des del meu punt de vista defineix la sostenibilitat en el lideratge. Si una persona està experimentant un estat de “burn out”, és difícil que del millor de si mateixa d’una forma sostenible.
Hi ha crisi de lideratge social?Falten referències en la societat i en l’empresa?
Un lideratge que no expressi coherència i que no estigui enfocat en el servei, no és un lideratge creïble. Els veritables líders veuen a les persones a les quals lideren com una fi en si mateixes, i no com un mitjà per a aconseguir els seus propis fins. La voluntat d’il·luminar i no billar es converteix així en l’element diferencial en el lideratge social.
Es poden establir estratègies de gestió per a projectes en els quals treballen fins a cinc generacions diferents?
Mai hi haurà problemes en aquest sentit, sempre que hi hagi respecte entre les distintes generacions, i se sàpiga deixar l’ego a un costat. L’ego té la necessitat compulsiva de tenir sempre la raó, i per això impedeix que es pregunti amb humilitat i s’escolti amb veritable interès. Qualsevol estratègia que s’enfoqui a valorar el que cada generació pot aportar, afavorirà una major expressió de la intel·ligència col·lectiva.
Com creu que influirà la intel·ligència artificial en la gestió de persones?Què pot millorar i quin serà pitjor?
La intel·ligència artificial ofereix sens dubte un ventall de possibilitats insospitades. L’important és saber com ens relacionarem amb aquesta tecnologia. Al final, l’element clau sempre estarà en la relació. Un telèfon mòbil és una extraordinària tecnologia sempre que se sàpiga utilitzar d’una forma adequada, evitant que substitueixi un contacte més directe entre les persones, o que l’utilitzem com un element de distracció.
En un futur pròxim, el nostre cap serà un algorisme?
Si posem a un algorisme en el lloc que li correspon a una persona, cal plantejar-se que món estem creant. Una cosa és que un algorisme ens assessori, i una altra molt diferent és que ens mani.
En un entorn tan tecnològic, cobra especial importància l’element humà? Milloraran aspectes com el benestar, l’experiència de l’empleat o el clima laboral?
Estic sens dubte captant per part de les empreses i de la societat en el seu conjunt un marcat interès en tot el que té a veure amb el benestar i el clima laboral. La demostració que un major clima empresarial afecta als resultats està ajudant molt en aquest sentit. Donada l’extraordinària connexió que hi ha entre cognició i emoció, una persona que se senti il·lusionada i secundada, s’adaptarà amb molta major rapidesa a un entorn tecnològic.
Considera que el metaverso pot revolucionar la manera de gestionar empreses, persones i talent, o és aviat per a conèixer el seu abast? Estem mitificando massa el paper de la tecnologia?
La tecnologia té un enorme impacte en les nostres vides i està canviant d’una manera molt profunda la nostra manera de viure i treballar.
La velocitat a la qual es desenvolupen els avanços tecnològics fa molt difícil el preveure fins a on ens pot portar. L’impacte que pot tenir el metaverso en la manera de gestionar les empreses tampoc és fàcil de conèixer. El que és clar és que no podem permetre que cap d’aquests avanços tecnològics ens deshumanitzi.
Ètica i tecnologia són dos conceptes oposats que estan condemnats a entendre’s? Amb l’avanç tecnològic és més . necessari que mai tornar als bàsics, comptar formació per a gestionar persones i empreses?
L’ètica i la tecnologia no són dos conceptes oposats, sinó complementaris. L’ètica no està enfrontada a la tecnologia, sinó a un determinat ús de la tecnologia.
Si un determinat avanç tecnològic s’utilitza per al bé de la humanitat en el seu conjunt, trobarà en l’ètica un gran aliat.
No obstant això, si la utilització tecnològica es pretén utilitzar per a la manipulació o el domini, l’ètica ha d’evitar que això succeeixi.
Per això és tan important tenir una bona formació humanista i ètica en tot el que tingui a veure amb la gestió empresarial, i el lideratge de les persones.
Publicat al número 50 de la revista Dirigir Personas.