Entrevista a Lydia Barrachina, Directora de Persones a Fundación Cares
En 1998 CILSA, la societat gestora del Port de Barcelona, impulsava la creació de Fundació CARES, un Centre Especial d’Ocupació l’objectiu de la qual era generar oportunitats laborals per a les persones amb discapacitat mitjançant el desenvolupament de les seves habilitats relacionals i professionals en l’àmbit de la logística. Anys després, el projecte es va ampliar amb l’Empresa d’Inserció CÒDEC, centrada en la inserció laboral de persones en risc d’exclusió, i amb el Club 2C, l’associació esportiva i cultural de totes dues entitats. Per a la consecució de la seva missió, CARES i CÒDEC presten serveis d’externalització especialitzats en activitats logístiques i industrials.
Amb més de 20 anys d’experiència en la gestió de persones, quin ha estat el seu recorregut per a arribar fins aquí?
Em vaig graduar en Relacions Laborals i em vaig continuar formen do en Prevenció de Riscos Laborals (PRL) i en Direcció de Recursos Humans. Em vaig incorporar a Fundació CARS com a administrativa de personal. Després em vaig responsabilitzar de Relacions Laborals i PRL, la qual cosa em va permetre posar en pràctica els estudis realitzats i aprendre a gestionar àmbits diferents, però sempre orienta dos a les persones. Fa 6 anys, em van oferir liderar l’àrea de Persones, cosa que va significar un gran repte.
Quin ha estat el major canvi o repte al qual s’ha hagut d’enfrontar a nivell professional?
Un dels projectes més importants va ser la creació de la Unitat de Seguretat Laboral en 2006. La seva creació i la gestió posterior van ser tot un repte. En aquests últims anys, projectes com la digitalització de la meva àrea han suposat nous aprenentatges. L’any passat, l’adaptació de formacions presencials a metodologies blended i en línia va ser també un repte.
Com descriuria el seu estil de lideratge?
En empreses socials s’ha de practicar un lideratge centrat en la persona, que requereix d’una enorme dedicació en quantitat i qualitat i necessita la col·laboració entusiasta de tot l’equip. Un lideratge democràtic, que doni espai a la iniciativa dels i les professionals, i transformador per a fer convergir les idees amb l’estratègia de l’organització.
El gruix dels professionals de CARES i CÒDEC són persones amb discapacitat o en situació d’exclusió. Quines implicacions té, a nivell de gestió de persones, treballar amb aquests equips?
Treballar en una entitat sense ànim de lucre requereix compartir els seus valors, i no és una afirmació banal. Si bé la gestió és molt semblant a la de qualsevol empresa, hi ha un àmbit molt diferent, que són les activitats que persegueixen la integració soci-laboral de col·lectius vulnerables. Professionals de la psicologia, el treball i l’educació social… que acompanyen, assessoren i donen suport als treballat cap de bestiar/as no sols en l’àmbit laboral sinó també en la resta de facetes (salut, família, economia domèstica…).
La Llei General de la Discapacitat (LGD), que obliga a les empreses al fet que un mínim del 2% de la plantilla siguin persones amb discapacitat, és encara una gran desconeguda. Com es pot millorar el seu coneixement?
Aquest és un dels grans reptes de l’Administració. Moltes empreses encara no coneixen aquesta llei i, de les quals la coneixen, moltes no saben com complir-la. Cal fer més divulgació des del sector: els centres especials d’ocupació com nosaltres l’intentem, però també les patronals i els sindicats han d’implicar-se i sensibilitzar als col·lectius als quals representen, informant-los sobre la importància de complir la LGD i com fer-ho.
Quins són els seus principals reptes? I les prioritats de l’àrea de Persones que dirigeix?
El meu principal repte continua sent el mateix que quan vaig accedir al perquè to: que les persones a les quals acompanyem estiguin orgulloses del treball que realitzen i tinguin una vida el més autònoma possible. Per a aconseguir-ho, han de sentir-se acompanyats i ajudats en la seva justa mesura, i és aquí on la nostra tasca cobra gran importància. També tenim nous reptes: el principal, no baixar la guàrdia i seguir amb els nivells de COVID controlats, mantenint la nostra distinció d’empresa segura i la certificació ISO 45001 del nostre sistema de seguretat i salut en el treball.
Ens trobem vivint un moment molt complicat. Quines mesures extraordinàries han hagut d’aplicar?
El moment actual és dur. La pandèmia ens va enxampar, com a tots, de sorpresa, i vam haver de fer front a grans canvis. Sortien normes i procediments gairebé diàriament, i poder aplicar-los d’un dia per a un altre en una empresa de més de 500 persones no va ser fàcil. Es va crear un comitè de crisi i, encara que en alguns centres vam haver d’aplicar ERTO, per sort, van anar de curta durada. En aquest aspecte, la nostra plantilla no va passar por de perdre el treball i, si bé va haver-hi moments d’incertesa, el missatge de Direcció sempre va ser clar: cal mantenir tots els llocs de treball.
Quins elements de la gestió de persones estan sent centrals en la seva empresa actualment?
Ho tinc claríssim: la proximitat que tenim cap a tots nostres treballadors i treballadores. Els equips de les dues unitats que dirigeixo, Seguretat i Salut Laboral i Integració Soci-laboral, fan un treball immillorable. En aquests moments de pandèmia estem amb ells, fem seguiments més continus de l’habitual, ens preocupem per com estan ells i les seves famílies, si han estat de baixa mèdica per coronavirus o per ser contacte estret, els cridem contínuament per a veure la seva evolució… Des de Seguretat i Salut Laboral es fa un control continu de les mesures contra la COVID en tots els centres de treball, monitorant que no tinguem contactes estrets en l’empresa i evitant que es contagiïn aquí.
Quins seran els principals canvis que es mantindran en les empreses després de la pandèmia?
El primer, i més clar, serà que totes aquelles empreses que puguin mantindran el teletreball. Si bé no la totalitat de la jornada, crec que moltes decidiran un percentatge setmanal. Evitar el trajecte d’anada i volta ajuda al treballador/a i a la societat, en disminuir la mobilitat i la contaminació. Si bé, a Espanya, la majoria d’empreses mai li ho havia plantejat, la pandèmia ha fet palesa que es pot. Un altre dels canvis que es mantindran són les reunions i visites telemàtiques.
Quins creu que són les habilitats més necessàries que han de reunir empleats i empresa?
En aquest moment d’alta incertesa, es busquen professionals resilients, que s’adaptin als canvis, mantinguin la calma en les crisis, el compromís amb l’empresa i els seus valors, i propiciïn un bon clima laboral.
Es necessita, més que mai, flexibilitat: nous reptes, noves maneres de treballar, noves tecnologies, eines i processos… I, com sempre, s’ha de tenir la competència del treball en equip: el resultat del que es pot aconseguir en equip és major que la suma del que podem aportar cadascun de manera individual. La confiança i la bona comunicació amb el teu equip et motiva i et permet innovar davant els nous desafiaments.
Publicat al número 44 de la revista Dirigir Personas.
