Entrevista a Javier Pacheco i Camil Ros, secretaris generals de CCOO i d’UGT a Catalunya

Entrevista a Javier Pacheco i Camil Ros, secretaris generals de CCOO i d’UGT a Catalunya

 

Camil Ros i Javier Pacheco es van estrenar el 2017 com a secretaris generals dels dos principals sindicats a Catalunya. Hem aprofitat l’ocasió per parlar amb ells dels reptes que posa sobre la taula la transformació del món del treball i també de la manera com el moviment sindical haurà d’abordar aquest conglomerat de canvis en un futur immediat.

Signa: Berta Seijo.

 

Quines són les seves principals prioritats com a nous secretaris generals?

Camil Ros: La prioritat en aquests moments és de reconstrucció social del país després de la crisi econòmica, de recuperació de drets, especialment del poder adquisitiu que les treballadores i els treballadors hem perdut en els darrers 10 anys, i de lluita contra la precarietat laboral i la pobresa que han generat les reformes laborals, especialment la del PP. Derogar aquestes reformes continua sent la nostra prioritat, com també millorar les relacions laborals al país amb més diàleg i acords, i treballar conjuntament amb empreses i administració per canviar el nostre model productiu. Necessitem, entre d’altres, més inversió en indústria i infraestructures, destinar més recursos a la recerca i la innovació, potenciar la formació –especialment l’FP– i millorar les condicions laborals per incrementar la nostra productivitat i competitivitat al nivell dels països més capdavanters.

Javier Pacheco: L’afiliació de CCOO m’encomana posar el sindicat a l’ofensiva. Hem estat molt de temps parant cops, protestant davant una allau de polítiques regressives, de pèrdues de drets, de retallades. Ara l’economia torna a moure diners, però aquests diners no han tornat als treballadors i les treballadores; se segresten en guanys empresarials i financers, augmentant la desigualtat. Els disputarem per recuperar el que ens pertoca.

Quin creuen que és el major repte que hauran d’afrontar les seves organitzacions en els anys vinents?

Camil Ros: El mercat laboral ha canviat en els darrers anys i els sindicats tenim dificultats per arribar a aquest nou món del treball caracteritzat per les petites i microempreses, l’externalització i la subcontractació, les empreses multiserveis, els autònoms i, sobretot, per l’elevada temporalitat. El gran repte, per tant, és organitzar aquests treballadors que, en alguns casos, arriben a patir una veritable precarietat laboral, i que no tenen el sindicat al centre de treball. I això ho hem de combinar amb el sindicalisme als grans centres de treball i fàbriques, que continuen tenint un pes molt gran en l’economia.

Javier Pacheco: L’organització de les persones que treballen en models molt més fragmentats, mòbils, deslocalitzats. És més difícil organitzar la gent quan no està agrupada en centres de treball i quan els treballs són més variats i canviants. Les lleis no ens hi acompanyen. Però haurem de trobar solucions perquè la classe treballadora necessita el sindicat. D’un en un, sempre perdem.

Com s’estan adaptant als nous temps dins del sindicat? Han fet autocrítica per apropar-se a la gent treballadora més desencisada amb la política i els dirigents en general?

Camil Ros: La UGT ha culminat en aquesta etapa congressual un procés de reorganització interna per oferir una millor atenció a l’afiliació i als treballadors en general, i que ha suposat integrar set federacions en només tres (indústria, serveis públics i serveis privats) i reduir estructura. Pel que fa a l’autocrítica, reconec que potser en els darrers anys hem abusat del diàleg social i moltes persones perceben que no ens hem mobilitzat prou. Tot i que li donem molt de valor a la negociació, també hem de fer un sindicalisme de contrapoder. Nosaltres no deixem mai de fer autocrítica, però tampoc no hem d’oblidar que som una de les principals organitzacions socials de Catalunya en afiliació, potència i propostes.

Javier Pacheco: El nostre problema no és ser a prop de la gent, com si no fóssim gent. CCOO és gent descontenta, però organitzada. Potser l’autocrítica més important és que ens hem especialitzat molt en la tasca dins de les empreses. Ara toca reforçar la nostra elaboració de proposta social i política, i orientar-nos a lluitar en espais més transversals. Ens hem proposat d’ampliar la confluència social entorn de la defensa dels drets de les persones.

Com veuen el futur del sindicalisme a Europa davant de fenòmens com la progressiva robotització dels llocs de treball o l’augment de la precarietat laboral?

Camil Ros: Ens han robat l’Europa social i la pregunta és on està l’esquerra social que construeixi un model alternatiu per a tot el continent. Nosaltres creiem que el sindicalisme ha de ser un peça clau per construir aquesta alternativa social per recuperar l’Europa de la dignitat, dels drets, de la solidaritat i de l’estat del benestar.

Javier Pacheco: El món financer està completament globalitzat i necessitem organitzar un contrapoder global també. Els comitès d’empresa europeus, que permeten a la gent de diferents països de treballar coordinadament, són una eina útil, que encara ha de créixer. Comencem per aquí i disputem la presa de decisió a les empreses perquè facin coses útils per a les persones.

Quin pensen que hauria de ser el paper dels sindicats al segle XXI?

Camil Ros: Hem de ser organitzacions sociosindicals més enllà dels centres de treball. Hem d’estar a totes les lluites, en les laborals per descomptat, però també en les socials i en les democràtiques, perquè només així construirem un model de societat que faci avançar el país econòmicament però també en justícia i igualtat. Un exemple és com hem encapçalat, juntament amb altres organitzacions, la lluita per una renda garantida de ciutadania i, finalment, hem aconseguit un nou dret social a Catalunya.

Javier Pacheco: Li contestaré amb el primer principi dels nostres estatuts: “CCOO es proposa l’organització del màxim nombre possible de treballadors i treballadores amb l’objectiu d’incorporar-ne la gran majoria a la lluita per la seva pròpia emancipació.” La democràcia ha de manar a l’economia i no a l’inrevés.

 

Publicat al número 42 de la revista Aedipe Catalunya.

 

Compartir a:
FacebookTwitterLinkedInGoogle GmailOutlook.comGoogle+MeneamePrintFriendly

Deixar comentari

*

Empresas Asociadas Aedipe Catalunya
Banner Nos hacemos de Aedipe Catalunya
Informació Aedipe Catalunya