Entrevista a Frederic Bonne, Regional HR Business Partner a Àsia-Pacífic d’Omya

Entrevista a Frederic Bonne, Regional HR Business Partner a Àsia-Pacífic d’Omya

 

Arran d’una oportunitat de mobilitat internacional a la seva empresa, Frederic Bonne va aterrar a Kuala Lumpur el 2014. I ho va fer per quedar-s’hi una bona temporada. Abans, però, ja havia viscut una experiència professional a l’Orient Mitjà i al Magreb. En qualsevol cas, marxar a Àsia era, segons ell mateix reconeix, “el pas més natural a seguir”. A Malàisia, Bonne s’ha topat amb un país emergent, dinàmic, canviant i marcat per la seva multiculturalitat.

Signa: Berta Seijo

Malàisia és un país força repressiu quant a la llibertat d’expressió i altres drets polítics i civils de la ciutadania. Però, creu que aquest intervencionisme també es fa palès a l’àmbit empresarial?

Es tracta d’un mercat molt regulat i polititzat però amb bones oportunitats de negoci com a plataforma de distribució cap a països del Sud-est Asiàtic. De fet, moltes empreses multinacionals tenen el seu centre d’operacions per a Àsia-Pacífic a Malàisia per raons de pes com ara els incentius fiscals o la posició geogràfica. D’altra banda, però, la burocràcia, els aranzels a la importació i els llargs procediments per obtenir permisos de tota mena no ajuden gaire en aquest sentit.

De quina manera han repercutit la crisi econòmica i les mesures per pal·liar el dèficit fiscal en el sector manufacturer del país?

Jo no parlaria de crisi econòmica sinó d’un alentiment de l’economia. La baixada de preus de les matèries primeres que exporta Malàisia –bàsicament petroli i oli de palma– i la incorporació (a principis de 2016) de l’IVA als productes han impactat en la inflació i en el creixement econòmic del país. Això sí, el turisme manté un bon nivell gracies a la devaluació del ringgit i a les destinacions atractives y consolidades que hi ha dins del Sud-est Asiàtic. També és cert que, al llarg dels últims anys, Malàisia està intentant atraure empreses de major valor afegit.

En aquesta línia, recentment el govern malaisi ha anunciat que suspendrà la contractació de treballadors estrangers fins a nou avís per tal d’evitar un excés de forasters en el mercat laboral i fomentar la contractació de joves autòctons. Com a professional dels RH, què n’opina sobre aquesta mesura?

La limitació de treballadors estrangers està més relacionada amb la mà d’obra poc qualificada i el control de la immigració il·legal per al sector primari, terciari i el de la construcció –generalment, treballadors procedents de Bangladesh, del Nepal, d’Indonèsia, de Pakistan o de les Filipines–. Sincerament, dubto que actualment, amb les oportunitats laborals que hi ha, els locals estiguin molt interessats en aquestes feines poc qualificades. Ara, la situació a Malàisia és semblant a la d’Espanya a principis dels 2000.

Quant als treballadors qualificats, sí que existeix un fre a la contractació de forasters en pro dels treballadors locals. Venir a treballar a Malàisia recomanat per un tercer, però sense una oferta de treball concreta és missió impossible. Davant d’un procediment de permís de treball d’un estranger, l’empresa sempre ha de justificar perquè l’ha contractat a ell i no a un treballador local. Ara bé, la cosa canvia per a un empresari que vol obrir una companyia, i més encara si afavoreix la contractació local. Malàisia és un dels pocs països de la zona on no es necessita un soci local per muntar una empresa.

Què creu que “espanta” més la mà d’obra malàisia: l’arribada de treballadors estrangers o la progressiva robotització?

La veritat és que encara veig els professionals qualificats poc espantats per aquests temes, doncs es tracta d’un mercat que ofereix moltes possibilitats. També hi ha una capa important de la societat amb formació i recursos més limitats que ha de lluitar per aconseguir alguna cosa més que minijobs. Si ets local i vols treballar a Malàisia és fàcil trobar feina. Una altra cosa és progressar professionalment. I, amb una mà d’obra barata, la robotització de les empreses industrials queda encara lluny.

Entenc que, com a HR Business Partner, ha de fer front a reptes vinculats a la comunicació i la gestió de la diversitat. Com és lidiar amb el factor humà a Malàisia, sobretot pel que fa a aquests dos aspectes?

La comunicació no és massa diferent a la nostra… Al cap i a la fi tot es basa en la gestió d’expectatives i resultats. No obstant això, la diversitat cultural que hi ha a Malàisia incorpora un punt de dificultat i d’interès: s’han de quadrar els calendaris laborals tenint en compte les tres cultures que hi ha al país (la malaia, la xinesa i la índia).

D’altra banda, a Malàisia tothom parla l’anglès –és la llengua vehicular entre les diferents identitats culturals– i això facilita la comunicació. Un altre avantatge és que la força de treball és bàsicament millennial: jove, més global, connectada i amb les mateixes necessitats que es podrien trobar a Europa.

En relació amb la gestió del professionals dins l’empresa, hem d’adaptar-nos a un context dinàmic i canviant on la comunicació interna en ambdós sentits sigui una de les eines de retenció més importants.

Com són les jornades laborals dels treballadors malaisis? I quins són els millors incentius o mesures per a motivar-los?

Generalment són jornades laborals llargues, que no vol dir productives. Moltes hores per setmana amb un mitjana de 16 dies de vacances anuals. A les polítiques de retenció hem d’afinar la creativitat per tal de diferenciar-nos de la resta, amb programes que afavoreixin el benestar del treballador com, per exemple, la introducció d’un gimnàs, de teràpies d’acupuntura, de cobertures mediques per a l’empleat i la seva família, etc. A la companyia on treballo, la formació continuada també és un incentiu molt apreciat.

Per últim, en termes generals, quins aspectes el van impactar més de la cultura empresarial malàisia quan va arribar?

A les cultures emergents podem trobar coses bones i dolentes però, sincerament, estic bastant sorprès de la iniciativa, la capacitat d’esforç i la mentalitat emprenedora de la societat malàisia en general. Quan explico el concepte de ni-ni (ni estudia ni treballa) que hi ha a Espanya, la gent em mira amb cara de sorpresa. Això no existeix massa per aquí.

 

Publicat al número 41 de la revista Aedipe Catalunya.

 

Compartir a:
FacebookTwitterLinkedInGoogle GmailOutlook.comGoogle+MeneamePrintFriendly

Deixar comentari

*

Empresas Asociadas Aedipe Catalunya
Banner Nos hacemos de Aedipe Catalunya
Informació Aedipe Catalunya