Entrevista a Ferran Mendoza, director de RH a l’Agència Europea de Productes Químics (ECHA)

Entrevista a Ferran Mendoza, director de RH a l’Agència Europea de Productes Químics (ECHA)

 

Fa pocs mesos que treballa a Hèlsinki però ja ha copsat com funcionen les companyies finlandeses i les característiques que dominen la cultura empresarial al país. Ferran Mendoza exerceix com a màxim responsable de la gestió de persones a l’Agència Europea de Productes Químics, organització de la UE, i hem conversat amb ell perquè ens expliqui quina és la dinàmica del sector a Finlàndia, quins aspectes es prioritzen i si el talent que ve d’altres indrets del món, com el seu, és benvingut.

Signa: Berta Seijo

Des de novembre del 2015 treballes a Hèlsinki (Finlàndia) com a director de Recursos Humans. Com va sorgir tot plegat?

Treballava a una multinacional holandesa del sector químic quan em vaig assabentar que hi havia una vacant com a director de RH a l’Agència Europea de Productes Químics, fora d’Espanya. Ja feia temps que exercia la meva professió en un entorn molt internacional, però sempre m’havien deixat viure a Barcelona i trobava a faltar el fet de poder gaudir d’una oportunitat laboral a l’estranger. Vaig seguir el procés de selecció pertinent i al final em van fer una proposta formal de feina. És una organització que es va portar a Finlàndia el 2007 i una de les agències més grans de la UE amb 600 persones en plantilla.

Quines són les diferències més notables que hi ha entre Catalunya i Finlàndia quant als departaments de RH?

No gaires… La veritat és que el món està força globalitzat en aquest sentit. Tanmateix, el que percebo a Finlàndia és que se li dóna força importància al tema de l’equilibri entre la vida professional i la privada, el well-being, la salut, etc. Temes que també són importants a Espanya, però aquí a un nivell superior; a algunes empreses hi ha persones que orgànicament es dediquen a tenir-ne cura!

I com es reflecteix això en les jornades laborals?

Aquí la gent valora molt el fet de sortir a una hora prudent per poder dedicar temps a la seva família. En el meu cas, com és un entorn europeu amb cultures molt diferents, hi ha més flexibilitat, però en general es comença d’hora. La gran diferència amb Espanya és el dinar, que és curt i fa que la jornada es pugui ajustar i, a partir de les quatre i mitja o cinc de la tarda els empleats comencin a marxar. Les jornades que es perllonguen fins a les vuit del vespre no es veuen normals.

Què es valora més d’un candidat a Finlàndia?

Com a tendència global al món dels RH, es té més en compte que mai la part del comportament més enllà del que és el CV pròpiament dit. I és que ha d’haver-hi un vincle entre el perfil del candidat i la cultura de la companyia. Avui dia tothom té un grau universitari i has de poder discriminar en base a altres elements per poder definir quin és el candidat més adient.

Quin és el paper dels idiomes?

Evidentment, sense l’anglès no vas enlloc en un entorn europeu i també es valora molt la tercera llengua. Aquí és habitual que la gent parli quatre o, fins i tot, cinc idiomes.

Les companyies acostumen a impartir formació als seus empleats? Es considera una inversió de futur?

A Finlàndia en general és així i a l’entorn de la UE també. Si a la companyia del sector privat on treballava la inversió en formació i la preocupació pel desenvolupament professional de les persones a través de l’adquisició de nous coneixements era alta, aquí ho és molt més.

A Finlàndia, realment es valora el talent que ve de fora?

La meva percepció és que és un país que està passant per una situació econòmica no molt favorable: fa un parell d’anys que la seva economia no creix. Està patint una situació que no havíem vist des dels anys 90, quan va caure l’URSS. Perquè tradicionalment Finlàndia sempre ha tingut molta relació comercial amb Rússia i qualsevol element que afecti l’economia russa l’influeix. També és evident el daltabaix que ha provocat la fallida d’una empresa capdavantera com era Nokia. D’alguna manera, aquest conjunt de circumstàncies ha fet que es prioritzi l’ocupació nacional, encara que el nivell d’atur sigui del 8 o del 9%. D’altra banda, fins a la seva entrada a la UE, l’any 1995, Finlàndia era un país relativament tancat a l’exterior, no gaire acostumat a acollir persones de fora. Això ha canviat, per exemple amb els professionals del sector TIC (molt buscats actualment) però jo diria que no estan als nivells d’Holanda o Alemanya.

Què és el que trobes més a faltar de treballar al teu país d’origen?

Vaig arribar en el pitjor moment de l’any, al novembre, quan a les tres i mitja de la tarda ja era de nit. I és que l’escassetat d’hores de llum solar genera una certa tendència a la depressió; has de fer un doble esforç per mantenir-te actiu i content. A vegades les condicions ambientals no ajuden i jo no era conscient de fins a quin punt això afectava l’estat d’ànim de la gent.

En general, jo diria que a l’àmbit de les relacions laborals, Finlàndia és un país molt fiable, estable, tot funciona perfectament i és molt predictible. Personalment, trobo a faltar l’espontaneïtat o la capacitat d’improvisar més pròpia de la gent del sud. Aquesta creativitat i manera de fer nostra a vegades porta resultats més bons i ràpids sense haver de passar per tot el procediment.

Publicat al número 39 de la revista Aedipe Catalunya.

 

Compartir a:
FacebookTwitterLinkedInGoogle GmailOutlook.comGoogle+MeneamePrintFriendly

Deixar comentari

*

Empresas Asociadas Aedipe Catalunya
Banner Nos hacemos de Aedipe Catalunya
Informació Aedipe Catalunya