Dolors Bassa i Coll (Torroella de Montgrí, 1960) és des d’inicis d’any la titular de la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. Exsecretària general d’UGT a les comarques gironines, també ha estat regidora de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí per ERC durant dues legislatures. Ara, afronta aquest nou repte amb l’objectiu de posar fre a les retallades i impulsar una millora social per al territori.

Signa: Berta Seijo

Vostè ha estat en contacte directe amb els treballadors gràcies al seu passat com a secretaria de la UGT a les comarques gironines entre 2008 i 2015. Quines són les queixes i demandes més freqüents a l’actualitat? Què es pot fer des del seu àmbit d’actuació per afavorir unes condicions laborals més dignes per a tothom?

Estem guanyant la batalla de xifres com les de l’atur, però no estem guanyant la batalla del treball digne. Continuem amb precarietat, temporalitat i salaris baixos. Podem incidir per canviar aquestes realitats, però actualment tenim un marge competencial limitat. Estem treballant en un nou marc laboral català parlant amb tothom, amb els sindicats i les patronals, però és evident que fins que no aconseguim ser un país independent no comptarem amb tots els recursos ni amb totes les eines necessàries.

En termes generals, quines són les prioritats de la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies? Quins aspectes són els més urgents?

En l’àmbit laboral volem millorar l’ocupabilitat de les persones, especialment la dels col·lectius amb més dificultats com són els joves, les persones desocupades de llarga durada i els més grans de 45 anys. I en l’àmbit social destacaria l’esforç per evitar la cronificació de les situacions de vulnerabilitat i de pobresa, prioritzant la inclusió social a través del treball.

Quina és la millor política social que es pot fer en aquest país?

El treball, és a dir, que hi hagi feina per tothom.

De quina manera es veu afectada la seva tasca per la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat? Hi ha recursos econòmics per atacar tots els fronts que tenen oberts o es depèn completament d’uns diners que encara estan en suspens?

Si aconseguim fer pressupost, totes les mesures que hem negociat en l’acord JxS-CUP les podrem aplicar. Si no, n’hi haurà algunes que haurem de fer amb més condicionants. Haver de prorrogar pressupostos suposaria un entrebanc que impediria dotar les noves partides específiques; hauríem de gestionar-ho d’una altra manera i esgarrapar molt més d’altres conselleries. La intenció és aprovar-lo, i penso que l’aprovarem, perquè tothom té la consciència molt clara que la prioritat són les qüestions socials.

En diverses ocasions, ha fet referència al pla de xoc que volen dur a terme durant aquests mesos de mandat. En què consisteix? Quins altres departaments hi estan implicats?

Es tracta d’incidir el més aviat possible en les necessitats més urgents de les persones més desafavorides. Treballarem per garantir els recursos mínims i necessaris per abordar les emergències socials més urgents: pobresa infantil i energètica, desnonaments zero, prestació de la dependència, etc. Hi ha molts departaments implicats: Ensenyament amb les beques menjador, Governació amb les polítiques d’habitatge o Empresa amb el subministrament de serveis bàsics.

Creu que avui dia anem millor de sensibilitat social que fa uns anys? Per què?

Crec que sí. La crisi econòmica també ha comportat efectes positius com una major sensibilització i conscienciació col·lectiva sobre les necessitats i mancances que pateix una part important de la població. Ho podem comprovar cada any amb l’èxit d’iniciatives cíviques i solidàries com la Marató de TV3 o el Gran Recapte d’Aliments.

Com comencem a reduir la xifra d’atur, que ja supera el 17%? Què li preocupa més: la quantitat o la qualitat dels llocs de treball?

Les dades macroeconòmiques indiquen una reducció de l’atur, però encara insuficient. Ens hem de preguntar, però, quina mena de llocs de treball estem generant i amb quines condicions; quin model volem. Perquè és important la quantitat, però també la qualitat. En altres paraules, hem de garantir que aquesta ocupació sigui a llarg termini.

I què fem amb l’atur juvenil? Tenen pensat reformular la Formació Professional que es fa a Catalunya i donar un major protagonisme a l’empresa?

Les dades d’atur juvenil són inacceptables, hem de ser imaginatius i proactius. Una de les fórmules per reconduir aquest situació és l’impuls de la Formació Professional dual, que combina l’aprenentatge en una empresa amb la formació acadèmica. Volem prioritzar aquest model educatiu perquè l’empresa assumeix responsabilitats de formació i l’FP s’adapta a les seves necessitats, millorant l’ocupabilitat dels joves.

Apujar el salari mínim interprofessional és una de les palanques per reduir la precarietat laboral? Quin augment proposen?

Els 655 euros del salari mínim actual són ridículs. No tenim legislació pròpia; com a Generalitat no podem dictaminar directament ni implementar el salari mínim, però sí que podem fer accions per situar-lo al voltant dels 1.000 euros, posar-lo com a input en el diàleg social i en el model econòmic de país o exigir-lo en la contractació pública.

Parli’m del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Creu que és del tot eficient o es plantegen impulsar una reestructuració del mateix?

El SOC té un problema estructural de manca d’efectius, de personal. La nova llei del SOC preveu accions que fins ara no es duien a terme. Hi ha d’haver una màxima col·laboració amb tots els agents socials i econòmics, però els ingressos que obté el SOC i tots els temes de treball depenen de l’Estat espanyol. Per tant, el primer que ens tocarà fer és barallar-nos a la sectorial del Ministeri per estirar el màxim possible.

S’ha posicionat com una ferma defensora de la renda mínima d’inserció. No creu que aquest tipus d’ajudes creen certa dependència? Com ho fem perquè incentivin també la cerca de treball?

El repte de definir un model just i sostenible ens interpel·la a tots; un model que pugui abordar tant la pobresa severa i crònica, com la nova pobresa afegida per la crisi. Sense oblidar la necessitat de millorar l’ocupabilitat de les persones per tal que puguin reincorporar-se al mercat de treball ràpidament. Sóc partidària de tendir cap al workfare state i de deixar enrere el welfare state, tal i com l’hem conegut fins ara. Hem de promoure un sistema de l’estat del benestar plenament imbricat i vinculat a la recerca de feina i a l’ocupació.

D’altra banda, ha criticat durament la reforma laboral del 2012. Quines són les mancances d’aquesta llei? Què canviaria si tingués l’oportunitat de fer-ho?

La reforma laboral ha tingut efectes perversos amb milers d’acomiadaments, taxes d’atur històriques del 25% (i de més del 57 % entre els joves), paralització de convenis col·lectius, precarització de les condicions laborals, baixades de salaris, augment dels ERO amb destrucció de llocs de treball, etc. Canviaria moltes coses; la derogaria i apostaria més per la negociació col·lectiva, per redistribuir la riquesa.

Pensen abordar el tema de la conciliació de la vida familiar i laboral dels ocupats catalans? I, en matèria d’igualtat en el treball, quins aspectes creuen que s’haurien de potenciar?

El Govern ha creat el Consell Assessor per a la Reforma Horària que està treballant en una futura llei del temps. Existeix un consens molt ampli en la necessitat de racionalitzar els horaris a Catalunya per guanyar qualitat de vida però encara cal debatre i fixar com s’aplica aquesta reforma horària. Pel que fa a la igualtat en el treball, potenciarem les polítiques per garantir l’accés a la feina i per millorar les condicions dels col·lectius amb més dificultats.

Per últim, és el primer cop que la conselleria d’Empresa està deslligada de la d’Ocupació (ara anomenada Treball). Em podria explicar el per què d’aquest canvi?

Per a nosaltres la millor política social és el treball i, per tant, té tot el sentit vincular l’àmbit laboral amb els afers socials, que haurien de ser indestriables del primer, dues cares de la mateixa moneda. Amb Empresa mantenim una estreta col·laboració per raons històriques i competencials, i del que es tracta és de sumar i de coordinar-nos per dedicar els nostres esforços als treballadors i a les empreses amb l’objectiu final compartit de generar més feina, més activitat econòmica i millors condicions laborals.

Publicat al número 39 de la revista Aedipe Catalunya.