Gràcies al seu treball, Ángeles Espejo ha pogut conèixer de primera mà diversos països asiàtics al llarg d’aquests tres últims anys. No obstant això, només porta uns mesos vivint a Xangai. Allà ocupa el càrrec directora de RH d’ASC Fine Wines, empresa líder en importació de vi que representa més de 120 cellers de tot el món. Amb ella hem parlat sobre les diferències que hi ha entre la Xina i el nostre país pel que fa a cultura empresarial, costums i perfils professionals.

Signa: Berta Seijo

La gestió de persones en aquest país difereix molt de la manera de fer a Espanya?

Possiblement a causa de la recent història política i social de la Xina, i també a la cultura establerta, no es promou massa la relació d’igualtat entre caps i empleats. En general, aquí el cap és el que mana, el que assumeix la responsabilitat i el que espera un compliment ràpid i eficaç de les tasques. D’altra banda, els empleats difícilment assumeixen responsabilitats i es limiten a obtenir instruccions molt clares sobre què fer, com i quan. Els equips de treball funcionen molt individualment, costa que la gent comparteixi les seves idees i opinions, que hi hagi un diàleg entre la direcció i la plantilla sobre l’estratègia o els objectius fixats… Hi ha molta por a equivocar-se i la gent se centra en la execució del treball assignat. En aquest sentit, no crec que s’entengui encara la figura del líder com aquesta persona que et guia… Els caps valoren principalment els resultats aconseguits a curt termini i en això es basa el seu sistema d’incentius.

Creus que els departaments de RH de les empreses xineses ocupen el lloc que mereixen?

Fins fa poc la majoria de les empreses a la Xina eren estatals i la gestió de persones (si l’havia) estava influenciada per la conjuntura política, i centrada en la gestió administrativa de la vida laboral de les persones. En els últims anys, amb l’obertura del mercat nacional i els canvis polítics, hi ha força més companyies privades, tant xineses com estrangeres. Això ajuda a que comencin a veure departaments de Recursos Humans preocupats per altres aspectes de la gestió de les persones. La meva experiència fins ara és que les multinacionals implanten les polítiques i els processos que vénen des de la central i, encara que és complicat per les diferències culturals, el departament de RH ocupa un lloc semblant al que pugui tenir a Europa. Pel que fa a les empreses purament xineses crec que encara hi ha molt camí per davant …

És difícil trobar i retenir el talent a la Xina, sobretot en càrrecs de més responsabilitat?

És complicat trobar a persones que vagin més enllà, que vulguin assumir responsabilitats i créixer. Això es deu a la formació rebuda (influenciada per aspectes ideològics, basats en la repetició i en la memòria), al jerarquitzada que està la societat i a com s’organitza el treball. D’altra banda, també és molt difícil retenir el talent a tots els nivells: el mercat laboral és molt dinàmic i la gent està acostumada a canviar d’empresa amb molta facilitat, ja que vol treure el major benefici a curt termini. Independentment del que facis, la rotació seguirà sent elevada. Per aquest motiu, des del nostre departament hem de tenir molt clar en què i com invertim els recursos.

Quin és perfil més comú del candidat en els processos de selecció?

Xina és un país amb una cultura molt individualista: les persones en general estan centrades en el curt termini, en el rendiment econòmic, en l’estatus i en aconseguir el màxim possible amb el mínim esforç. El seu objectiu és satisfer necessitats individuals i no posen massa interès en el que li pugui passar al company. D’altra banda són molt eficients i flexibles, i res conflictius en el terreny laboral.

La formació dins de les empreses és una cosa comú?

La formació és més aviat pràctica i molt comú a les organitzacions, ja que són persones que estan disposades a canviar d’àrea i de carrera professional sense problema. A més, és un aspecte necessari a causa de l’alt nivell de rotació que hi ha entre els nous empleats i els col·laboradors que evolucionen a altres posicions.

Què et va impactar més de la cultura empresarial xinesa quan vas arribar?

Moltíssimes coses… En l’entorn professional sobretot em va sorprendre l’obediència al cap, la manca d’iniciativa i de qüestionament, la por a equivocar-se i el desordre en general. També que moltes vegades els estàndards de qualitat són baixos. D’altra banda, aquí els treballadors són molt ràpids i súper eficients quan els dónes instruccions molt concretes i clares. De la mateixa manera, em xoca que el sistema polític establert influeixi tant en activitats de la vida diària personal i professional. I em costa acostumar-me com de lent va Internet o simplement a no tenir accés a algunes xarxes socials o portals… És molt curiós com són de supersticiosos amb els números, les dates o els colors i el fet que ho copiïn tot. I l’individualista que és la societat, el poc solidaris que són entre ells, la manca de civisme o l’escàs coneixement que tenen en matèria d’alimentació o de cura del medi ambient. Crec que la Xina és un país complicat d’entendre. És immens i molt divers amb una gran varietat de pobles i cultures que conviuen juntament amb molts inputs occidentals, una política comunista amb una economia capitalista. És un país únic molt ric culturalment i alhora amb moltes contradiccions.

Què és el que trobes més a faltar de treballar i de viure al teu país d’origen?

Trobo a faltar poder delegar responsabilitats, la iniciativa i la creativitat. Jo treballo principalment amb persones locals i és molt difícil que es facin responsables de la consecució del resultat de manera autònoma i que presentin solucions als problemes. El meu dia a dia és molt satisfactori i la vida social aquí és molt activa, tot i que trobo a faltar la meva família, la meva parella, les platges de Sitges, sortir amb els meus amics i el clima.

Publicat al número 40 de la revista Aedipe Catalunya.