Els 10 vectors del nou management

Els 10 vectors del nou management

 

Un dels factors de la complexitat rau no tant en si les tecnologies emergents (big data, Intel·ligència Artificial, Blockchain, Internet de les coses, impressió 3D, robòtica, ciberseguretat, etc.) marcaran el futur, sinó en ser capaços de decidir quan és el moment d’apostar per elles sense embuts.

 

Per a Xavier Marcet una cosa està clara: la gestió de la complexitat passarà a ser tard o d’hora el context normal de les organitzacions. A continuació, i gràcies a aquest expert en innovació estratègica, descobrim 10 de les característiques que amb tota seguretat integraran el nou management.

Signa: Xavier Marcet, President de Lead To Change

 

1. Més estratègia i menys planificació

Per gestionar, hem de definir visions que ens ordenin el criteri, però la planificació com a exercici de programació detallat serà cada vegada més efímer en el temps i s’haurà de complementar amb poderosos esforços d’innovació. Necessitem organitzacions ambidiestras que no sàpiguen només explotar, sinó també explorar futurs.

2. Capacitat d’adaptació

La innovació, la transformació digital i la gestió del canvi es barregen. Cal fer-ho tot: crear valor diferencial per als clients des de la innovació, digitalitzar (tota organització serà més o menys una empresa de programari en el futur) i remoure les estructures per poder seguir als nostres clients en els seus propis processos de transformació.

3. Agilitat

L’agilitat ho és tot i fins és capaç de guanyar-li el pols a la dimensió. Sense agilitat les oportunitats s’esvaeixen i, per aquest motiu, la desburocratització és un repte urgent al qual ens hem d’enfrontar.

4. Centralitat del client

La pregunta més important sempre és: què necessitaran els nostres clients que no ens sàpiguen expressar? Posar-los al centre equival a tenir una organització flexible, cosa fàcil de dir però molt complicat de dur a terme.

5. Gestió del talent (i del no talent)

La gestió del talent o de les persones que sistemàticament donen resultats per sobre de la mitjana no és el més complicat en una organització (encara que també s’hauran d’esforçar per adaptar-se al canvi digital). El que és veritablement difícil és la gestió del no talent i del talent oscil·lant, dit d’una altra manera, d’aquells treballadors que, en general, no saben desaprendre ni adaptar-se a les noves fórmules.

6. Líders que omplen les seves agendes de sentit

Els líders no només han d’aportar visió, sinó que també han d’expressar un propòsit. El relat dels nous líders s’amaga en la seva agenda: el que facin (i no tant el que diguin) serà determinant per demostrar la seva credibilitat.

7. Transformació cultural com a substrat del canvi

La cultura és això que fan les persones quan ningú les veu, això que van aprendre sense que ningú l’hi ensenyés. La majoria de canvis fracassen per la incapacitat de transformar les cultures, perquè la gent sol entendre el canvi com una cosa aliena, alguna cosa que ha de fer l’empresa. I és per això que només prosperaran aquelles organitzacions en què tots els seus membres entenguin que el verb “canviar” es conjuga en primera persona.

8. Comunicació i síntesi

Davant d’un context definit per una informació inabastable, la síntesi passa a ser una habilitat fonamental. Sense síntesi no hi ha estratègia operatibizable, però cal saber comunicar-la. En un entorn de completa saturació de missatges la comunicació efectiva la faran aquells que no tinguin la necessitat de dir-ho tot. La lúcida brevetat és una cosa impagable.

9. Autenticitat

En organitzacions completament transparents, l’autenticitat és una competència diferencial, l’antídot contra la mediocritat. Per això cal intentar que el gap entre el que es proclama i el que es fa sigui el menor possible.

10. Empreses amb ànima

Podem tenir empreses molt digitalitzades i plenes de dades, però hem d’evitar que la tecnologia acabi sepultant l’ànima de les mateixes. I això es transmet en el respecte, en l’empatia i en la lògica humana que hi ha darrere de qualsevol organització. Perquè parlem de comunitats formades per persones que actuen d’una manera molt diferent quan senten que són alguna cosa més que meres executores d’un negoci.

En definitiva, el nou management conviurà molts anys amb el vell management de finals del segle XX (el dels caps minvants davant la complexitat), però s’imposarà amb naturalitat. El nou management serà el de les empreses que valen la pena. I com ens toca definir-lo a nosaltres, millor fer-ho des de les trinxeres.

 

Publicado en el número 43 de la revista Aedipe Catalunya.

 

Compartir a:
FacebookTwitterLinkedInGoogle GmailOutlook.comGoogle+MeneamePrintFriendly

One Comment

  1. Josep Masuet Segura
    feb 01, 2019 @ 15:38:34

    Excellents continguts i síntesi.
    Gràcies.

    Reply

Deixar comentari

*

Empresas Asociadas Aedipe Catalunya
Banner Nos hacemos de Aedipe Catalunya
Informació Aedipe Catalunya