El control de les comunicacions electròniques en el treball

El control de les comunicacions electròniques en el treball

 

Els avenços en la implantació d’eines telemàtiques, informàtiques i xarxes socials no és cosa intranscendent en les empreses. I és que precisament aquesta irrupció tecnològica està obligant a les organitzacions a adequar-se a noves realitats socials en les relacions laborals, i als Tribunals a rectificar i a adaptar les primitives sentències dictades sobre aquestes eines i la seva utilització en l’entorn de treball.

 

Signa: Luis San José Gras, advocat i soci de l’Àrea de Dret del Treball d’AGM Advocats

 

Les noves TICS, com ara s’anomenen, comporten que a les nostres empreses tinguin lloc mecanismes de control i vigilància que poden arribar a ser invasius per als drets fonamentals dels treballadors. I és que, a través d’aquests controls, les organitzacions tenen la possibilitat d’obtenir informació que pot excedir de la simple comprovació del compliment de les obligacions laborals, és a dir, que pot arribar a l’esfera personal dels empleats, lesionant els seus drets fonamentals a la intimitat (art. 18.1 CE) i al secret de les comunicacions (art. 18.3 CE).

Col·lisió de drets

Per falta d’una legislació clara sobre aquest assumpte, els tribunals acostumen a assumir una tasca creativa, quasi-legislativa i de vegades contradictòria quan es tracta d’instrumentalitzar la capacitat, les facultats i els límits de control i vigilància que pot exercir l’empresari sobre la prestació laboral que desenvolupen els treballadors a través de les noves tecnologies facilitades per l’organització. Tot això es deu al fet que entren en col·lisió els drets fonamentals del treballador i el poder de direcció de l’empresari. Dit d’una altra manera: mentre que l’article 20.3 de l’Estatut dels Treballadors (ET) possibilita l’adopció de les mesures que l’empresari consideri més oportunes per a verificar el compliment de les obligacions i deures laborals dels empleats, l’article 4.2 de l’ET reconeix el dret del treballador al respecte de la seva intimitat i dignitat -tot això vinculat als drets fonamentals inespecífics que assenyala l’article 18 de la Constitució Espanyola, tant en el primer apartat (dret a la intimitat ia la pròpia imatge) com en el tercer ( dret al secret de les comunicacions) i el quart (llibertat informàtica i protecció de dades de caràcter personal) -.

D’aquesta manera, la imprecisió legislativa i la jurisprudència de vegades canviant dels Tribunals estatals i internacionals provoca que els pronunciaments siguin en ocasions contradictoris i portin amb si un grau notable d’inseguretat jurídica per als empresaris, subjectes implantadors dels controls i de la vigilància de les tasques dels treballadors.

Una forma de resoldre el conflicte

Així, a partir dels pronunciaments judicials, s’ha determinat que per resoldre el conflicte d’interessos entre el control empresarial de les TIC i els drets fonamentals dels treballadors, s’ha d’aplicar el principi de proporcionalitat -basat en la constitucionalitat de qualsevol mesura restrictiva de drets fonamentals que ve determinada per l’estricta observança d’aquest principi- i constatar si es compleixen els següents tres requisits que el Tribunal Constitucional s’estipula en les seves sentències 98/2000, de 10 d’abril, i 186/2000, de 10 de juliol:

• Judici de idoneïtat: si la mesura realitzada és susceptible d’aconseguir l’objectiu proposat.
• Judici de necessitat: si la mesura és necessària, en el sentit que no hi hagi una altra mesura més moderada per a la consecució d’aquest propòsit amb igual eficàcia.
• Judici de proporcionalitat en sentit estricte: si la mesura és ponderada o equilibrada, per derivar-se’n més beneficis o avantatges per a l’interès general que perjudicis sobre altres béns o valors en conflicte.

El cas del correu electrònic

Pel que fa al control del correu electrònic, l’Alt Tribunal ja va articular alguns criteris en les seves sentències 98/2000 i 186/2000, que definien les mesures perquè les empreses puguin accedir als missatges electrònics dels empleats. Així, de la doctrina constitucional se segueix que les organitzacions només podran accedir a aquests e-mails si se supera el judici de proporcionalitat, és a dir, si la mesura és adequada, idònia, necessària i proporcionada. A més, seguint, entre d’altres, amb la sentència del Tribunal Suprem de 26/9/2007, és indispensable informar i advertir prèviament als empleats de l’ús i control empresarial dels seus correus electrònics, creant amb això “una expectativa raonable d’intimitat i confidencialitat del treballador “. Finalment, cal advertir que el mateix Tribunal Suprem, en la seva sentència 2017.03.17 assenyala que l’accés al contingut dels e-mails no és il·limitat, ja que estan protegits pel secret de les comunicacions i depenen, en cada cas , de l’aplicació del judici de proporcionalitat.

En resum, cal tenir molta cautela a l’hora d’accedir a correus electrònics de treballadors de la companyia, i és recomanable instaurar protocols per a l’ús de les noves tecnologies implantades a l’empresa.



Tenen carta blanca els caps sobre els e-mails corporatius?

 

És indispensable que l’empresa informe i adverteixi prèviament als empleats de l’ús i control empresarial dels seus correus electrònics corporatius a través de la notificació d’unes regles clares i concises, detallant si tenen o no absolutament prohibit fer un ús personal d’aquesta a eina tecnològica.


 

L’accés al contingut dels e-mails no és il·limitat: estan protegits pel secret de les comunicacions i depenen, en cada cas, de la aplicaión del judici de proporcionalitat.


L’empresa només podrà accedir a l’e-mail del treballador si se supera el judici de proporcionalitat, és a dir, si la mesura és adequada, idònia, necessària i proporcionada



 

Publicat al número 43 de la revista Aedipe Catalunya.

 

Compartir a:
FacebookTwitterLinkedInGoogle GmailOutlook.comGoogle+MeneamePrintFriendly

Deixar comentari

*

Empresas Asociadas Aedipe Catalunya
Banner Nos hacemos de Aedipe Catalunya
Informació Aedipe Catalunya