Creant avantatges competitius sostenibles: el paper dels factors psicosocials laborals com a microfonament estratègic

Creant avantatges competitius sostenibles: el paper dels factors psicosocials laborals com a microfonament estratègic

 

Ismael Sánchez-Herrera (Universitat de Castella-la Manxa), M.J Donate (Universitat de Castella-la Manxa) i A. Salas-Vallina (Universitat de València) signen aquest article en el qual pretenen destacar la importància fonamental d’identificar adequadament els recursos estratègics l’empresa, incloent elements clau de la gestió de recursos humans, com a font d’avantatge competitiu.

 

 

L’entorn econòmic actual requereix més que mai comprendre les fonts per a generar avantatges competitius sostenibles. Hem denominat a aquests recursosestratégicos microfonaments, i proposem la utilització de l’anàlisi dels factors psicosocials laborals com a eina de partida per a identificar-los.

Els microfonaments de l’estratègia estudien les interaccions entre persones generadores de rutines organitzatives i/o capacitats, així com el desenvolupament del procés creador de coneixement de l’empresa i el context d’influències entre els propis membres per a la incorporació d’aquest coneixement i informació a les tasques i activitats (Foss, 2010). Les capacitats superiors creades a partir de relacions i interaccions poden conduir a l’empresa a desenvolupar un avantatge competitiu sostenible (Teece et al., 1997) i d’alta rendibilitat (Rumelt, 1991). Durant els últims anys, els microfonaments han aconseguit irrompre en el camp de la recerca, principalment en la gestió estratègica, centrant-se en molt diverses temàtiques. En aquest sentit, Molina-Azorín (2014) va exposar les àrees que aborden les recerques en microfonaments: rutines, capacitats organitzatives, aspectes psicològics i cognitius, estratègia conductual, gestió del coneixement, capacitats dinàmiques, capital intel·lectual i altres àrees relacionades amb els recursos humans. Un dels arguments d’aquest treball és que aquestes àrees poden estar lligades als estudis de FPL del camp de la seguretat i salut laboral. En un article recent, Sánchez-Herrera i Donate (2019) van suggerir que aquest camp admet als microfonaments com a enfocament teòric per a enllaçar-ho amb el de l’estratègia empresarial, existint oportunitats de recerca importants en aquest àmbit.

Sobre aquest tema, Cohen (2012) va afirmar que els microfonaments són el conjunt de processos psicològics individuals els que fonamenten el caràcter distintiu de les rutines, quan aquestes es desenvolupen en el llarg termini. En aquest context, l’organització seria capaç d’impulsar i emmotllar els hàbits de l’individu i, al seu torn, l’individu és el promotor i generador de les rutines i capacitats que defineixen a cada empresa, ja que, al cap i a la fi, les organitzacions són el resultat dels individus que la . En aquest sentit, alguns autors han assenyalat que és possible construir models l’objectiu dels quals sigui millorar els resultats de les relacions socials de les organitzacions, secundant-se en l’individu, les seves habilitats, preferències i interessos. El grup, per tant, és la suma de la individualitat més la influència de cada persona en la resta. No obstant això, aquest vincle individual/social és l’origen de l’estudi dels factors psicosocials laborals (FPL) i és aquí on pot existir la major connexió amb l’enfocament de l’empresa basat en els microfonaments.

D’altra banda, el professional de prevenció de riscos laborals (PRL), en el seu rol d’assessor en l’organització, recull i genera diferents informacions i registres relacionats, com ara accidents de treball, malalties, incidents, informes epidemiològics de salut, avaluacions de riscos laborals, planificació de mesures preventives, informacions als treballadors, organigrama d’empresa en funcions, activitats, equips de trabajo3, i condicions de trabajo4 i laborals en general. Aquest professional, a causa de la quantitat d’informació amb la qual treballa i les característiques d’aquesta, adopta una posició rellevant dins de l’organització de l’empresa. A més, la seva visió multidisciplinària dirigida cap a la salut, organització, productivitat i l’estratègia, ho situen en un lloc privilegiat per a l’estudi i desenvolupament dels microfonaments aplicats als FPL (Sánchez-Herrera i Donate, 2019). En qualsevol cas, s’observa una falta d’estudis que investiguin la connexió entre estratègia empresarial i seguretat i salut laboral, encara que sí que existeixen estudis de FPL que introdueixen diferent valors relacionats amb els resultats de l’empresa, per exemple, la relació entre estrès i productivitat.

La problemàtica exposada obre la necessitat de cerca de solucions basades en l’estudi relacional entre els FPL i els microfonaments de l’estratègia empresarial, buscant l’obtenció de dos beneficis. El primer està orientat a l’empresa, possibilitant que aquesta pugui secundar-se en metodologies prèviament desenvolupades en l’àrea dels FPL per a la cerca de facilitadors estratègics basats en microfonaments, propiciant la millora de la salut psicosocial dels treballadors. El segon és un benefici per a l’empresa i els propis professionals de la PRL, en proporcionar-los eines de gran ajuda en el seu treball, podent ser aplicades en l’entitat, aportant amb el seu treball rendibilitat i salut a l’organització i els seus empleats.

_____

Referències

Cohen, M. D. (2012). Perceiving and Remembering Routine Action: Fundamental Micro-Level Origins. Journal of Management Studies, 49(8), 1383–1388.
Foss, N. (2010). Micro-foundations for management research: What, why, and whither? Cuadernos de Dirección y Economía de la Empresa, 13(42), 11–34.
Molina-Azorín, J. F. (2014). Microfoundations of strategic management: Toward micro–macro research in the resource-based theory. BRQ Business Research Quarterly, 17(2), 102–114.
Rumelt, R. P. (1991). How Much Does Industry Matter? Strategic Management Journal, 12(3), 167-185.
Sánchez-Herrera, I. y Donate, M. (2019). Occupational safety and health (OSH) and business strategy: The role of the OSH professional in Spain. Safety Science, 120, 206–225.
Teece, D. J., Pisano, G., y Shuen, A. (1997). Dynamic Capabilities and Strategic Management. Strategic Management Journal, 18(7), 509–533.

_____

 

Publicat al número 45 de la revista Dirigir Personas.

 

 

 

Compartir a:

Deixar comentari

*