Coworking: fàbriques d’idees i col·laboració

Coworking: fàbriques d’idees i col·laboració

 

L’avanç de la tecnologia, l’entrada de les generacions més joves en el mercat laboral i la tendència cap a una economia més col·laborativa estan provocant la transformació dels espais de treball. Perquè tot apunta que, en un futur no tan llunyà, les oficines tal com les entenem ara deixaran d’existir i donaran pas a nous entorns dissenyats per aconseguir els objectius estratègics de l’empresa, obtenir el major rendiment possible dels professionals i millorar el seu benestar. Bon exemple d’això és l’auge dels centres de coworking, com veiem a continuació.

Signa: Berta Seijo

 

El concepte de coworking es va materialitzar en EE. UU. a la fi dels anys noranta: va ser el terme escollit per descriure aquells espais comuns on professionals independents de qualsevol sector treballaven un al costat de l’altre. Poc temps més tard, aquesta pràctica va arribar a Europa, concretament a països com Alemanya o Àustria, fins que el 2005 es va obrir el primer espai de coworking oficial a San Francisco.

Des de llavors, aquesta moda no ha parat de sumar adeptes i les grans capitals mundials ja compten amb diversos centres dedicats a fomentar la col·laboració, el caràcter obert, els coneixements compartits, la innovació i l’experiència de l’usuari. En qualsevol cas, la demanda d’espais de coworking també s’ha vist afavorida aquests últims anys per l’auge dels sectors creatius i tecnològics, així com per la naturalesa variable de la feina.

Avui dia el concepte va creixent i el coworking ha deixat de considerar-se una pràctica adequada únicament per a start-ups o professionals autònoms. Segons les últimes dades de la Global Working Capital Survey, s’estima que 1,2 milions de persones al món treballaran en espais de coworking al llarg d’aquest any. De fet, cada vegada més companyies de diferents mides i disciplines estan descobrint tots els seus avantatges. Per exemple, a Amsterdam, organitzacions consolidades com Philips o IBM ja utilitzen espais de coworking per fomentar la innovació al costat d’empreses emergents.

I a Espanya, què?

El coworking va arribar a Espanya entre els anys 2011 i 2013, i a hores d’ara ja podem parlar d’un fenomen que ha arrelat amb força sobretot a Madrid i Barcelona. Segons l’Enquesta sobre l’Estat de Coworking a Espanya 2015, ambdues capitals aglutinen el 55% dels espais de coworking del país. L’estudi també resumeix les característiques generals d’aquests locals (negocis privats i organitzats com a espais oberts que tenen al voltant de 230 m2 i que en la seva major part ofereixen llocs fixos) i el perfil del coworker mitjà (autònoms o freelancers d’uns 40 anys que prèviament desenvolupaven les seves tasques professionals a casa).

Més que un espai compartit

No es tracta de llogar un escriptori i una cadira. Tampoc de compartir la màquina de cafè. O de xerrar esporàdicament sobre assumptes banals amb el company del costat. El coworking va més enllà i consisteix a crear comunitats sanes, entorns que motivin a les persones a impulsar els seus projectes i a treballar en equip. Són espais que estimulen la creativitat i la innovació, que faciliten l’intercanvi de coneixements, l’oportunitat de fer networking. En definitiva, la idea és que els treballadors puguin gaudir d’un ambient totalment diferent de l’habitual, d’un entorn inspirador en el qual se sentin còmodes. I tot apunta que l’objectiu s’està aconseguint: si tornem a l’Enquesta sobre l’Estat de Coworking a Espanya 2015, majoritàriament, els professionals que trien treballar en un espai de coworking ho fan (a part de per motius més aviat logístics) perquè és un ambient de treball idoni que facilita la interacció amb altres membres, el treball en grup, les oportunitats de negoci i la pertinença a una comunitat.

Encara que no tot són avantatges …

Arribats a aquest punt, també hem de posar sobre la taula tres tipus de riscos que pot comportar per a un professional o organització el coworking. En primer lloc, per a les empreses que processen un gran volum de dades confidencials, compartir espai amb organitzacions externes o relaxar les normes d’ús dels dispositius personals pot frenar-a adoptar aquesta nova forma de treballar perquè temen la pèrdua de propietat intel·lectual, d’idees o d’un altre tipus d’informació.

En segon lloc, quan algunes organitzacions introdueixen el coworking de manera selectiva (per a determinades persones, grups o departaments) es pot generar divisió, ressentiment o fins a un xoc cultural entre els membres de la mateixa plantilla.

Finalment, si les empreses no són clares sobre els seus objectius i imposen el coworking des de dalt i sense la deguda consideració de l’experiència de l’usuari o de l’empleat, probablement no aconseguiran els beneficis perseguits.

Pla d’acció per introduir el coworking

Ara que cada vegada més empreses estan tractant d’incorporar el coworking a la seva estratègia immobiliària, hi ha quatre passos bàsics a tenir en compte abans de procedir a l’acció:

1. Conèixer els objectius:
Un bon coneixement dels objectius ajudarà a guiar l’empresa cap a la millor solució de coworking. Quina finalitat perseguim: ¿fomentar la innovació ?, introduir un canvi cultural? o ¿atreure el talent?

2. Definir les limitacions:
Les empreses han de sospesar les solucions de coworking en funció dels seus recursos, el seu nivell d’inversió i les seves limitacions de temps. Alguns models de coworking són més ràpids i fàcils d’implantar que altres; poden introduir-se a manera d’assaig i tenen un menor cost associat.

3. Mitigar els riscos:
És aconsellable determinar el grau d’exposició als possibles riscos que resultaria acceptable per a l’organització i triar un model de coworking que permeti minimitzar el risc d’acord amb els llindars identificats.

4. Provar el model:
El coworking ha d’introduir-se gradualment, passant d’un model amb la mínima complexitat operativa a un entorn més complex amb la intervenció d’un grup de participants més ampli. D’aquesta manera l’impacte cultural serà relativament baix.

Font: La nova era del coworking. Jones Lang LaSalle IP, Inc., 2016.

 

Publicado en el número 42 de la revista Aedipe Catalunya.

 

 

Compartir a:
FacebookTwitterLinkedInGoogle GmailOutlook.comGoogle+MeneamePrintFriendly

Deixar comentari

*

Empresas Asociadas Aedipe Catalunya
Banner Nos hacemos de Aedipe Catalunya
Informació Aedipe Catalunya