El passat 24 de febrer es va celebrar, amb la col·laboració d’Aedipe Catalunya, la cinquena sessió del cicle de debats organitzats per l’Observatori dels Sistemes Europeus de Previsió Social Complementària, sota el títol de La previsió social complementària en l’estat del benestar, on es va parlar del paper del diàleg social en el desenvolupament de la previsió social complementària.

Amb la participació de destacats ponents com Antoni Mora Núñez, President del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC); Enric Vinaixa i Bonet, Secretari de Treball del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya; Javier Ibars Álvaro, Director de Relacions Laborals i Afers Socials de Foment del Treball Nacional; Núria Gilgado i Barbadilla, Secretària de Política Sindical i coordinadora de l’Àrea Externa d’UGT de Catalunya; Josep Ginesta i Vicente, Secretari General de PIMEC; i Cristina Torre, Secretària d’Acció Sindical de CCOO de Catalunya, es va generar un gran consens sobre el paper del diàleg social, entre patronal i sindicats, per impulsar efectivament la previsió social complementària del sistema d’ocupació.

En la presentació de la jornada es va destacar com el cicle de debats ha transcorregut en paral·lel al debat sobre el desenvolupament de la PSC a Espanya, i en el moment actual, en ple debat sobre l’aprovació del Projecte de Llei per a regular l’impuls dels plans de pensions d’ocupació, en aquesta cinquena sessió s’ha constatat el consens entre els agents socials, patronal i sindicats, l’Administració Pública catalana i el president del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, sobre que només a través del diàleg social serà possible una desenvolupament efectiu i real de la previsió social complementària d’ocupació, la qual cosa es coneix com el segon pilar de la previsió social.

El president del CTESC, Toni Mora, va destacar el paper que pot tenir el CTESC, com a òrgan de concertació, en el diàleg social per a impulsar la previsió social complementària, de la qual va destacar el seu caràcter de salari diferit i el desenvolupament del qual està condicionat per la millora en els salaris i l’estabilitat social, qüestions que la reforma laboral recentment aprovada afavoreix. El desenvolupament dels sistemes complementaris haurà d’atendre la lluita per l’eliminació de la bretxa de gènere, la necessitat que es respectin principis de bona governança i que els incentius guardin la necessària equitat fiscal.

Enric Vinaixa, secretari de Treball, va destacar el compromís de la Generalitat de Catalunya a enfortir el diàleg social com a base sòlida per al desenvolupament de la previsió social complementària d’ocupació, posant com a exemple el suport a l’elaboració per l’Observatori del llibre blanc de la previsió social complementària a Catalunya i la proposta presentada en el Consell de Relacions Laboral de Catalunya i aprovada per tots els agents socials de constituir un grup de treball, dins de la Comissió de Negociació Col·lectiva, per a tractar de les mutualitats de previsió social complementària en col·laboració amb l’Observatori. Es tracta de posar en valor la tradició mutualista de Catalunya i tenir en compte la experiència de les EPSV basques, un clar model d’èxit, destacant que la previsió social complementària d’ocupació a Catalunya ha de ser un element més del marc català de relacions laborals.

Per la seva part els representants dels sindicats, Núria Gilgado, Secretària de Política Sindical i coordinadora de l’Àrea Externa d’UGT de Catalunya, i de Cristina Torre, van coincidir en la crítica al Projecte de Llei per a regular l’impuls dels plans de pensions d’ocupació, aprovat pel Consell de Ministres el 22 de febrer, per no haver estat fruit del diàleg social, emplaçant-se a introduir les millores necessàries en el tràmit parlamentari per a la seva aprovació definitiva.

Josep Ginesta, secretari general de PIMEC, va destacar la necessitat de comptar amb l’acord de patronal i sindicats si es vol avançar en l’impuls de la previsió social complementària, considerant que, malgrat les crítiques al projecte del Govern, s’ha d’aprofitar l’oportunitat de la iniciativa governamental per a realitzar propostes concretes per a millorar el projecte. Quant al repte d’introduir la previsió social complementària com a subjecte de negociació col·lectiva, va plantejar que la qüestió ha de formar part d’un conjunt d’elements relacionats amb la productivitat en les empreses.

CC.OO. i UGT van plantejar que per al desenvolupament dels sistemes complementaris en les empreses és necessari que l’estabilitat en l’ocupació avanci significativament i hi hagi una recuperació dels salaris, superant la devaluació salarial que va produir la crisi financera. Ambo sindicats van coincidir que la reforma laboral recentment aprovada va en la bona direcció.

En la clausura de la sessió, es va recordar que per a l’Observatori és necessari un pacte polític i social, en el qual participin els agents socials, partits polítics, associacions professionals i altres stakeholders, per al desenvolupament de la recomanació setzena del Pacte de Toledo que inclogui propostes concretes per al seu desenvolupament.