Caminant cap a la igualtat: com convertir un cercle viciós en un cercle virtuós

Caminant cap a la igualtat: com convertir un cercle viciós en un cercle virtuós

 

Cada dia ens preguntem per quina problemàtica començar: el sostre de vidre, l’escassa presència de dones als consells d’administració, la violència de gènere, la bretxa salarial, el repartiment desequilibrat de les feines de la llar, la quantitat de talent perdut de tantes dones que renuncien a la seva carrera professional, etc. Ara bé, quin és el camí que ens ajudarà a assolir la igualtat? Quines institucions han d’actuar? I, sobretot, què podem fer nosaltres, les empresàries?

 

Joana Amat
Presidenta de FIDEM (Fundació Internacional de la Dona Emprenedora)

 

Fidem, la nostra fundació, ja fa anys que treballa per aconseguir la igualtat i la visibilitat de les dones. Ho fem, per exemple, ajudant les joves emprenedores, apostant perquè les professionals més grans tinguin una segona oportunitat, provant nous sistemes de flexibilitat laboral, o detectant i impulsant l’eradicació de la violència de gènere a les empreses. Lluitem per aquestes i per moltes altres coses però, tot i així, tenim la sensació que no arribem.

Un canvi cultural necessari

Temps enrere vam iniciar un projecte absolutament centrat en modificar les lleis que sobreprotegeixen les dones, ja que són mesures que se’ns han girat en contra i que disminueixen les nostres oportunitats a l’hora d’accedir al mercat de treball. Em refereixo a l’ampliació del permís de reducció de jornada per cura de menors de 12 anys. I és que, a causa del vincle entre la reducció de jornada i el blindatge laboral, la dona perd tota ocasió de tirar endavant la seva carrera professional i esdevé, com a conseqüència, la pobra del futur per manca de cotització.

Aquest projecte –pensat per arribar al Congrés i que (per raons obvies) està parat des de fa temps– ens va servir per reflexionar sobre com motivar i provocar canvis culturals; ens va ajudar a arribar a la conclusió que havíem de focalitzar directament els nostres esforços en la Responsabilitat Social.

Entenem que la família és un projecte comú que ha d’estar protegit, impulsat i valorat per tots els actors socials. Aquests, en el seu conjunt, han de fer que sigui possible compartir i gaudir de la cura dels fills, i que tothom pugui exercir de pare o mare sense haver d’abandonar la seva carrera professional.

Si concretem, els empresaris juguen un rol important en aquest canvi cultural, ja que poden frenar o, contràriament, induir els seus treballadors homes i dones a assumir de ple dret la paternitat i a lluitar per millorar en temps i prestacions. l el mateix ocorre en el cas de grans influenciadors com el personal docent o sanitari; tots ells han de mobilitzar-se per aconseguir que sigui possible fer compatible la vida laboral amb la familiar.

El gran efecte dominó

Si aconseguim elaborar un model molt més avançat de coresponsabilitat social i, per tant, arribem a posar les bases per la igualtat real, de facto s’aniran resolent una a una la resta de disfuncions que genera la desigualtat.

En primer lloc, començaríem per la bretxa salarial, que no deixa de ser un peatge ocult però real que paguem les dones pel fet de poder ser mares, com si la maternitat no fos un gran bé social. Només quan homes i dones comparteixin els beneficis i les càrregues resultants de la maternitat, s’eliminarà la bretxa salarial, doncs les oportunitats laborals també s’hauran igualat.

A més a més, en aquesta línia, si la dona no té cap necessitat d’abandonar la seva vida laboral perquè la seva funció a la llar està degudament compartida, esdevindrà una persona econòmicament independent. I aquest és el primer pas per poder resistir i sobreviure en casos de violència de gènere.

D’altra banda, si ser mare ja no suposa haver d’abandonar una carrera professional, la massa crítica de dones que aconseguiran càrrecs de més responsabilitat anirà creixent i s’iniciarà el camí cap a la igualtat en els consell d’administració. Un moviment clau per trencar el sostre de vidre. Un cop establertes aquestes bases, la societat estarà llesta per recuperar tot el coneixement perdut fins ara, perquè, malauradament, avui dia encara que surtin moltes dones altament qualificades de les universitats, en un gran nombre de casos o acaben ocupant llocs de treball que aporten poc valor o decideixen posar fi a la seva vida laboral per motius personals.

Aprendre i adaptar noves fórmules

En definitiva, hem de generar aquest canvi de paradigma i passar del cercle viciós al cercle virtuós. Perquè només podrem assolir el nostre objectiu si creem models culturals nous, adaptant solucions que ja han funcionat a altres països a la idiosincràsia i economia del nostre, i apostant sempre que faci falta per fórmules transitòries, sobretot en matèria de prestacions.

 

Publicat al número 43 de la revista Aedipe Catalunya.

 

Compartir a:
FacebookTwitterLinkedInGoogle GmailOutlook.comGoogle+MeneamePrintFriendly

Deixar comentari

*

Empresas Asociadas Aedipe Catalunya
Banner Nos hacemos de Aedipe Catalunya
Informació Aedipe Catalunya