L’advocat Of Counsel de l’Àrea Laboral de AGM Advocats, Antonio Martínez de l’Hoyo, analitza la prohibició dels acomiadaments decretada pel govern com a mesura davant la crisi del Coronavirus.

Els mitjans de comunicació, els agents socials, els professionals de l’àmbit laboral, la ciutadania en general s’han fet ressò de la singular i excepcional regulació que es conté en el Reial decret llei 9/2020, de 27 de març, pel qual s’adopten mesures complementàries, en l’àmbit laboral, per pal·liar els efectes derivats del COVID-19 i en concret la prohibició dels acomiadaments per la crisi del coronavirus.

El que ha quedat en l’ambient ha estat la percepció que en aquesta singular i excepcional situació han quedat prohibits els acomiadaments a les empreses; la qual cosa més que incert podem dir que és -com moltes altres vegades- incomplet.

Vegem en primer lloc que és el que diu la norma assenyalada a l’article 2 amb referència a les mesures extraordinàries per a la protecció de l’ocupació:

“La força major i les causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció en què s’emparen les mesures de suspensió de contractes i reducció de jornada previstes en els articles 22 i 23 de Reial decret llei 8/2020, de 17 de març , Article 23. Mesures excepcionals en relació amb els procediments de suspensió i reducció de jornada per causa econòmica, tècnica, organitzativa i de producció es podran entendre com a justificatives de l’extinció de el contracte de treball ni de l’acomiadament”.

Recordem que el que és regula a els esmentats articles 22 i 23 són els Mesures Excepcionals amb relació con los Procediments de suspensió de Contractes i Reducció de jornada per causa de Força major i per causa econòmica, tècnica, organitzativa i de producció derivats de la crisi sanitària.

És a dir, la pandèmia que estem patint pot servir per tramitar expedients de regulació de suspensió o de reducció de jornada però no seran causa suficient per a l’extinció dels contractes, és a dir, la crisi sanitària que estem vivint, no serà justificativa d’expedient de regulació d’ocupació d’extinció o de contractes de treball mitjançant acomiadaments objectius.

El Govern justifica aquesta regulació en la consideració que estem davant d’un moment de refredament de l’activitat productiva, acotat per la situació excepcional per la qual travessem; es diu que s’ha tingut en compte que aquesta situació tindrà una durada limitada i que està subjecta a un període de temps concret i és per això que es van establir mesures extraordinàries i excepcionals en el convenciment el restabliment de l’activitat empresarial en un horitzó temporal i per això les mesures acordades tenien la finalitat de possibilitar la salvaguarda l’ocupació. Aquesta és la raó que s’hagin reforçat els procediments de suspensió i reducció de jornada, agilizándolos i flexibilizándolos, però a el temps prohibint que siguin utilitzats per introduir mesures traumàtiques (l’extinció dels contractes de treball) sinó exclusivament mesures temporals, que són les que millor responen -segons el Govern- a una situació conjuntural com l’actual.

L’objectiu és que s’opti pels Expedients Temporals de Regulació d’Ocupació (ERTO) i que es mantinguin els llocs de treball, tot i que els treballadors deixin els seus llocs temporalment mentre es mantingui l’estat d’alarma.

En definitiva, el Govern segons recull el BOE de 29 de març prohibeix mitjançant el corresponent Decret Llei els acomiadaments en els quals l’empresa al·legui que la causa d’aquests problemes és la crisi derivada del coronavirus.

Però la norma a la qual estem fent referència no prohibeix tota classe d’acomiadaments. El Govern i el mateix Reial Decret (en l’exposició de motius) reconeixen la vigència de les diverses causes d’acomiadament i extinció dels contractes que preveu la normativa laboral. Totes les causes que fins ara contemplaven les lleis i els convenis com justificadors d’acomiadaments es mantenen vigents havent de valorar pels tribunals que reuneixen els requisits legals i que la causa sigui suficient i en funció d’això es declaressin procedents, improcedents o nuls amb les consegüents conseqüències inherents a aquestes declaracions.

Algunes altres consideracions a fer al respecte d’aquest Reial decret són que la prohibició dels acomiadaments justificats pel coronavirus no afecta els treballadors que van veure extingit el seu contracte abans del 28 de març (en funció de la vigència de la norma) i, tal com s’ha dit anteriorment, tampoc a aquells als que el seu acomiadament estigui basat en les causes previstes en l’Estatut dels Treballadors o en els convenis que els siguin aplicables.

Per la via d’un exemple: si un empresari considerés acomiadar treballadors (per greus crisis econòmica com a conseqüència de la situació generada per la pandèmia) no serien -conseqüència d’aquest Reial Decret considerats com acomiadaments objectius amb una indemnització de vint dies (límit 12 mensualitats) sinó que serien considerats com improcedents amb les superiors conseqüències indemnitzatòries i laborals corresponents (atès que s’exclou que es puguin considerar nuls).

Un cop aclarit l’abast de la prohibició dels acomiadaments establerta en el Reial Decret 9/2020 de 28 de febrer correspondria fer una valoració d’aquesta mesura en la que a part de la tècnica legislativa utilitzada (Reial Decret) i la qualitat tècnica de la norma (la prohibició no especifica si la conseqüència serà la improcedència o la nul·litat de l’acomiadament) la validesa i oportunitat de la norma només serà possible comprovar-a posteriori i així comprovar si és cert el que han assenyalat les patronals CEOE i Cepime que creuen que les noves mesures adoptades pel Consell de Ministres duran a Espanya «a un major nivell d’atur» o com han manifestat en un comunicat d’UGT conjunt amb Comissions Obreres, que després de celebrar la mesura, van reiterar que «ningú pot aprofitar-se d’aquesta situació per acomiadar».

El temps i el nivell d’ocupació post crisi donaran compte de l’efectivitat de la mesura.

Antonio Martínez del Hoyo
Advocat Of Counsel d’AGM Abogados