Sentència sobre l’obligatorietat per a les empreses de fer un registre diari de la jornada

Sentència sobre l’obligatorietat per a les empreses de fer un registre diari de la jornada

La sentència de l’Audiència Nacional, Sala del Social, del 4 desembre 2015 estima que el registre de jornada diària, amb el lliurament consegüent dels resums diaris de jornada a cada treballador, és el pressupost constitutiu per controlar els excessos de jornada, ja que aquests resums no poden contenir les hores extraordinàries realitzades diàriament.

Resum de la Sentència: pretenent que s’estableixi un sistema de registre de la jornada diària efectiva que realitza la plantilla, que permeti comprovar l’adequat compliment dels horaris pactats, tant en el conveni sectorial com en els pactes d’empresa que siguin d’aplicació, així com que procedeixi a traslladar a la representació legal dels treballadors de la informació sobre les hores extraordinàries realitzades, en còmput mensual, es desestima la falta d’acció, referida a la segona pretensió, ja que es va estimar la primera, que aclareix qualsevol dubte sobre l’obligació informativa. – S’estima la primera pretensió, perquè el registre de jornada diària, amb el lliurament consegüent dels resums diaris de jornada a cada treballador, és el pressupost constitutiu per controlar els excessos de jornada, ja que aquests resums no poden contenir les hores extraordinàries realitzades diàriament, que només concorren quan se supera la jornada ordinària en còmput anual, per a això l’únic mitjà de comprovació és precisament el registre diari de jornada, sent inadmissible negar el compliment d’aquestes obligacions, perquè no es realitzen hores extraordinàries ja que, si s’admetés aquest criteri, la finalitat de l’art. 35.5 ET, que és assegurar prova documental sobre les hores extraordinàries als treballadors, quedaria totalment buida de contingut.

Els demandants reclamaven:

  • Que l’empresa compleixi amb allò disposat a l’art. 35.5 de l’Estatut dels Treballadors.
  • Que implanti un registre diari de la jornada per al còmput de les hores extraordinàries de cada treballador.
  • El lliurament de la còpia del resum amb el rebut corresponent.

La sentència assenyala:

  • El registre de la jornada diària és l’eina, promoguda pel legislador, per assegurar efectivament el control de les hores extraordinàries. Sense el registre diari de la jornada és impossible controlar la realització d’hores extraordinàries. Sense el registre diari de jornada es priva els treballadors i els seus representants de l’única manera de comprovar els possibles excessos de jornada.
  • Els resums diaris, referits a l’art. 35.5 ET, no han de reflectir hores extraordinàries, ja que una jornada diària pot prolongar sense que es produeixin hores extraordinàries, sinó reflectir dia a dia la jornada realitzada, que és l’únic mitjà per constatar si es van superar o no els límits de la jornada ordinària.
  • Aquesta conclusió no es pot enervar perquè hi hagi múltiples horaris, alguns dels quals s’executen de manera flexible. És irrellevant també que alguns dels treballadors no realitzin la seva jornada total o parcialment en els locals de l’empresa.
  • El registre diari de jornada es podrà instrumentar de múltiples maneres, eina de modernització de les relacions laborals, que es va generalitzar a les grans empreses en el segle XX.
  • La representació dels treballadors té dret a “ser informats mensualment per l’empresari de les hores extraordinàries realitzades pels treballadors, qualsevol que sigui la seva forma de compensació, o els pendents de compensació per excessos de jornada, rebent a aquest efecte còpia dels resums a què es refereix l’apartat 5 de l’article 35 de l’Estatut dels Treballadors “.
  • Els efectes: Es cenyirà en aquest excepcional cas exclusivament al reconeixement del dret amb efectes constitutius des de la data d’aquesta sentència, ja que no hi cap acollir la pretensió que es rebi aquesta informació amb efectes de l’any 2.002.

Falta d’acció

La Sala a SAN 2014.02.25, proced. 39/2014, ha estudiat l’excepció de falta d’acció on vam sostenir el següent: “La STS de 18 de juliol de 2002 (Rec. 1289/2001), va realitzar un important esforç per delimitar el concepte de” falta d’acció “. Aquesta sentència raona que: “l’anomenada” falta d’acció “no té, almenys des de la visió dels tribunals laborals, un estatut processal clarament delimitat que li atorgui autonomia pròpia. Això ha propiciat que, segons les ocasions, se l’hagi identificat, i no en tots els casos encertadament, amb: A) un desajust subjectiu entre l’acció i el seu titular; B) una inadequació objectiva del procés triat en relació amb la pretensió exercitada; C) l’absència d’un interès litigiós actual i real, de manera especial quan s’exerciten accions declaratives; i D) una manca de fonamentació de la pretensió exercitada “. – Hem mantingut el mateix criteri, a SAN 2013.12.23.

Pots descarregar-te el text complet de la sentència.

DESCARREGAR

Compartir a:
FacebookTwitterLinkedInGoogle GmailOutlook.comGoogle+MeneamePrintFriendly

Deixar comentari

*

Empresas Asociadas Aedipe Catalunya
Banner Nos hacemos de Aedipe Catalunya
Informació Aedipe Catalunya