Neurociència per a recursos humans?

Neurociència per a recursos humans?

Josep Calbet ens introdueix un model molt útil per als professionals de recursos humans basat en la neurociència, disciplina que s’ocupa d’entendre el comportament des dels seus fonaments cerebrals.

Josep Calbet Salesas, creador d’NeuroQuotient® i membre fundador de KAIROS.

Octubre de 2009, Congrés AEDIPE a Port Aventura. Recordo la conferència de Sílvia Damiano sobre neurociència. Ja han passat més de cinc anys i ara em pregunto si té sentit apropar aquesta disciplina al nostre dia a dia en Recursos Humans.

Algun s’ho pot prendre a broma, però jo estic convençut que, adaptant i fent més assequibles les tècniques del neuromarketing i la neuroeconomia -que expliquen els comportaments en base als sistemes cerebrals que hi ha darrere -, ho veurem més aviat que tard. Però fins llavors què?

De moment, ja podem aprofitar els coneixements de neurociència aplicada al desenvolupament del lideratge a través del coaching.

Encara que, també per això, cal un model que ens ajudi a entendre el comportament des dels seus fonaments cerebrals i fer que la neurociència resulti comprensible i pràctica.

L’auto-lideratge, la clau

Són ja bastants els anys que porto al desenvolupament de persones i el coaching, i la meva experiència i la de molts dels meus col·legues, indica que, en la majoria dels casos, encara que l’objectiu inicial pugui ser alguna cosa concreta referent al lideratge dels altres o la gestió de les relacions, després d’aprofundir una mica, cal fer un pas enrere i començar per alguna cosa vinculat a la millora de l’auto-lideratge. Si aquest punt aparegués al principi de la primera sessió, estalviaríem molt de temps i diners.

Per tant, la clau resideix en prendre consciència de les pròpies eficàcies i limitacions a través de la gestió dels nostres recursos cerebrals, que ens ajudaran a millorar els nostres resultats. I encara hi ha més: quan les eficàcies són raonablement altes i les limitacions baixes, quan hem avançant pel camí de l’auto-lideratge, el lideratge dels altres és una conseqüència immediata.

Cada empleat és un món

Un altre punt en què la connexió de la neurociència amb el comportament resulta molt interessant és el dels riscos psicosocials.

Si ens fixem en la majoria de qüestionaris que normalment es fan servir, podrem observar que es focalitzen en analitzar com l’empresa influeix en el treballador davant el risc de possibles malalties. No obstant això, obliden valorar fins a quin punt els propis empleats són resilients* davant els estressors de l’entorn.

A hores d’ara no és difícil imaginar, per exemple, que la tolerància a la pressió del qui s’autoindueix o amplifica la por serà molt menor que la de qui és capaç de fer front a les dificultats amb optimisme.

Per tant, amb la mateixa eina per a la presa de consciència a nivell individual -processant les dades anònimament a nivell grupal- serà possible valorar el nivell de resiliència* i tolerància a la pressió de cada grup d’empleats d’una organització. Després, es podran establir mesures correctores des del punt de vista de l’empleat.

En resum, un model** com el que s’ha anat descrivint durant l’article seria de gran ajuda perquè empreses i consultors puguem començar a treure partit dels avantatges de la neurociència en aspectes com el coneixement de la connexió entre cervell i comportament i, sobretot, en el desenvolupament del lideratge i la resiliència.

* La resiliència és la capacitat dels éssers vius subjectes per sobreposar-se a períodes de dolor emocional i situacions adverses.
** El model que ha servit com a guia és el NeuroQuotient® i està a disposició de consultors, coaches i empreses.
Article publicat al número 37 de la revista Aedipe Catalunya.
Compartir a:
FacebookTwitterLinkedInGoogle GmailOutlook.comGoogle+MeneamePrintFriendly

Deixar comentari

*

Empresas Asociadas Aedipe Catalunya
Banner Nos hacemos de Aedipe Catalunya
Informació Aedipe Catalunya