“L’empresa on treballem morirà abans que la nostra vida laboral”

Entrevista a Jordi Serrano, soci de l’Associació Catalana de Direcció de Recursos Humans, i Santiago García, autors d’El ocaso del empleo, assaig que analitza les tendències del mercat laboral a occident.

“Els líders han de ser creadors de contextos, d’entorns, impulsar el canvi i l’autoconeixement, i tenir clara la necessitat d’entrar en una dinàmica d’aprenentatge continu perquè el següent canvi no ens enxampi fora de joc.”

Signa: Mónica Daluz

Serrano i García em citen al FabCafe Barcelona, ​​un espai de treball col·laboratiu que promou l’autoproducció i el coneixement compartit; l’entorn triat per a la nostra xerrada em fa intuir que el que es disposen a explicar-me anirà més enllà de la teoria.

En efecte, una profunda transformació ha començat ja en l’àmbit laboral, sobrevinguda pels imperatius d’un entorn incert, amb noves configuracions demogràfiques, nous fluxos en els intercanvis i noves aplicacions de la tecnologia.

El ritme trepidant dels canvis requereix noves habilitats amb què mantenir la nostra ocupabilitat i “surfejar” amb èxit els loopings que està descrivint el món del treball. Les organitzacions, per la seva banda, o són àgils, o no seran.

Tots dos van estar lúcids, entusiastes i -per què no dir-ho- entranyables. I, tot i descriure un panorama ple de desafiaments, també encomanaven esperança pel que fa a les oportunitats. Que haver-n’hi, n’hi ha. Vegem-ho.

El centre de gravetat de l’economia mundial es desplaça i la demografia marca el rumb dels canvis.

Sí, a Occident, l’envelliment de la població com a resultat d’una major esperança de vida i el descens de la natalitat és un fenomen definitiu. Afecta un indicador molt rellevant per al mercat de l’ocupació com és la taxa de dependència: el percentatge de nens i ancians respecte a la població en edat de treballar. A l’Àfrica baixa la taxa de dependència, amb una major proporció de la població en edat de treballar i de consumir.

Però el quid de la qüestió és el talent…

En efecte. Xina, per exemple, col·locarà en els propers 10 anys 195 milions d’universitaris, és a dir, que no només produeixen, sinó que tindran gent preparada. Allà, la piràmide poblacional la constitueix gent jove i cada vegada més formada; el contrari que aquí, que estem envellint. Àsia està en una situació òptima, tot i que a mig i llarg termini tinguin una bomba de rellotgeria entre mans.

I a Europa?

La decadència: sostenibilitat dels sistemes públics de pensions basats en un model de repartiment, o la necessitat de perllongar la vida laboral de les persones.

Parlem d’innovació, com ho portem?

La tecnologia està canviant la manufactura dels béns, de fet, ho està canviant tot, i ha contribuït a una explosió d’innovació, però el nostre ritme d’innovació és molt més baix que el d’altres economies.

Com es tradueixen aquests factors en el món del treball?

Veuràs, una companyia en els anys 60 podia esperar viure 60 anys. Ara, si ets una de les grans, la teva esperança de vida és de 15 anys. L’empresa on treballem morirà abans que la nostra vida laboral; vivim més que les nostres empreses.

Ser eficient ja no és suficient, l’agilitat és la clau?

Pots ser molt bo fent un producte, aconseguint millorar l’eficiència i la qualitat, que és en el que ens hem basat fins ara; però això ja no val perquè, mentrestant, apareix un altre producte que et deixa fora d’escena. Efectivament, avui l’important és l’agilitat, la capacitat d’adaptar al següent canvi. Oferir un producte i, si no encaixa, llançar un altre ràpidament. A una gran companyia li costa molt canviar, no és àgil; la petita té més fàcil adaptar-se.

El creixement econòmic ja no implica creació d’ocupació.

Una de les conseqüències del brutal canvi tecnològic és el desacoblament entre creixement econòmic i creació d’ocupació. Estem acostumats que si creix l’economia també creix l’ocupació, però la progressiva automatització d’activitats i processos fa que ja no sigui necessàriament així, el que genera un repte per a societats i governs.

En el vostre llibre plantegeu una autèntica cursa contra les màquines… Ja està passant?

L’automatització farà que en molts treballs rutinaris, que es poden traduir en una sèrie d’instruccions, les màquines desplacin a les persones. A més, els robots seran cada vegada més barats. I sí, està passant: ja hi ha una impressora de carreteres, cotxes sense conductor, text generat de manera automàtica …

I d’aquí a la polarització del mercat laboral.

Sí, i de la societat. Cauen els treballs rutinaris, i pugen aquells que tenen a veure amb la creativitat. La bretxa és cada vegada més gran.

I és que no tothom és creatiu, emprenedor… A més, el sistema educatiu no està per la labor de promoure l’autogestió.

Aquest és el gran repte. L’educació ha de canviar de manera que sigui la persona qui s’autoeduqui i aprengui amb autonomia, perquè després no hi haurà ningú que li digui el que ha de fer.

Quines són avui les competències clau per a una bona ocupabilitat?

La situació ha canviat: la feina ja no és un lloc, estem permanentment connectats, es difuminen les barreres entre la vida professional i la vida personal… L’obediència, la lleialtat i la dedicació es corresponen amb valors d’estructures jerarquitzades, avui caduques. L’ocupabilitat requereix observar l’entorn, flexibilitat, creativitat, habilitats socials, competències digitals, iniciativa, imaginació, passió …

Quin és el paper dels líders d’equips?

El model tradicional de lideratge ja no funciona; la gent no s’ho creu… Els líders han de ser creadors de contextos, d’entorns, impulsar el canvi i l’autoconeixement, i tenir clara la necessitat d’entrar en una dinàmica d’aprenentatge continu perquè el següent canvi no ens enxampi fora de joc.

Els desafiaments no són pocs…

El futur del treball està ple de desafiaments però també de grans oportunitats que ens poden ajudar a créixer professional i personalment.

Santiago García és soci director de Jakobsland Partners i especialista en tendències emergents en el món del treball, diagnòstic de l’organització i el seu nivell de preparació per al canvi.
Jordi Serrano, soci d’Aedipe Catalunya, és fundador de Future4Work, consultoria especialitzada en traslladar a les organitzacions les tendències emergents en el món dels recursos humans.
Publicat al número 37 de la revista Aedipe Catalunya.
Compartir a:
FacebookTwitterLinkedInGoogle GmailOutlook.comGoogle+MeneamePrintFriendly

Deixar comentari

*

Empresas Asociadas Aedipe Catalunya
Banner Nos hacemos de Aedipe Catalunya
Informació Aedipe Catalunya