La revisió dels salaris pels propers anys

La directora de Relacions Laborals i Negociació Col·lectiva de PIMEC, Jana Callís, fa un repàs al III Acord Estatal per a l’ocupació i la negociació col·lectiva per al període 2015-2017 (III AENC) que sindicats i patronal van signar a principis de juny. Les negociacions s’han centrat, sobretot, en consensuar els criteris en matèria d’increments salarials per a aquest any i els propers.

Jana Callís, directora de Relacions Laborals i Negociació Col·lectiva de PIMEC

Després de mesos d’intenses negociacions, el passat 8 de juny, sindicats i patronal van signar definitivament el III Acord Estatal per a l’ocupació i la negociació col·lectiva per al període 2015-2017 (III AENC).

A nivell estrictament tècnic, per situar-nos, es tracta d’un acord marc amb un objectiu molt clar: marcar les directrius que hauran de seguir tota la resta de convenis col·lectius que se signin a l’Estat espanyol. Aquestes directrius tenen a veure amb les matèries que els agents socials han considerat estratègiques per “mantenir i recuperar”, segons diuen, “l’ocupació de qualitat i amb drets”.

Val a dir que aquest acord se situa en un context de recuperació de l’activitat, que es preveu que tingui continuïtat al 2016, malgrat que els propis negociadors reconeixen que la situació encara és complexa, degut a alguns factors que limiten el creixement de l’economia. Entre ells, l’elevada taxa d’atur, l’alt nivell d’endeutament públic i privat, l’accés al finançament, així com els alts nivells de desigualtats i exclusió social.

Els salaris, en augment

De les 32 pàgines que té l’acord, es pot dir que el core business de les negociacions era consensuar els criteris en matèria d’increments salarials per a aquest any i els propers. I finalment, després de mesos d’intenses reunions, els negociadors es van posar d’acord  en què la recuperació de l’economia espanyola des del 2014 i les perspectives pels anys 2015-2016 són de consolidació de la reactivació econòmica.

Tanmateix, van admetre que això no equival a la superació de la crisi. En conseqüència, els salaris negociats “haurien de comportar-se” d’acord amb els següents criteris:  fins a l’1% d’increment per a l’any 2015, fins a l’1,5% pel 2016 i, pel 2017, es concretarà en funció de l’evolució del PIB del 2016 i de les previsions macroeconòmiques que presenti el Govern espanyol.

Cal destacar que s’estableix com a condició que la suma final dels increments pactats en els anys 2015 i 2016 haurà de ser igual o superior a la inflació d’aquests dos anys.

Les restes de la crisi

Si recordem, els mateixos agents socials van fixar un increment màxim del 0,5% per a l’any 2012 i del 0,6% pel 2013, que es revisaria prenent en consideració la inflació més baixa (espanyola o europea), i també el preu del petroli. Pel 2014 l’acord fixava una pujada entre el 0,6 i l’1,5%, d’acord amb l’evolució del PIB.

La consigna en aquell moment de plena crisi va ser la moderació salarial, seguint la idea que “l’economia espanyola necessita aconseguir, a curt termini, que els preus creixin per sota de la mitjana comunitària.”

Si ens fixem en l’evolució dels salaris durant aquesta etapa de crisi, observem com les empreses es van veure amb la necessitat de practicar una “devaluació interna” per poder ser competitives.

Així, es va trencar amb la vinculació automàtica dels increments salarials a l’IPC.

Aleshores, la pregunta que ens fèiem tots és si aquesta ruptura entre els increments salarials i la inflació tindria caràcter conjuntural o s’acabaria consolidant. De moment el que està clar és que els agents socials a Madrid, continuen mantenint una vinculació entre ambdues variables.

Qui té la darrera paraula?

En qualsevol cas, els percentatges d’increment salarial que s’han pactat pel 2015, 2016 i 2017 són indicacions que podran adaptar-se a cada sector o empresa, tenint en compte les circumstàncies específiques de cada cas.

De manera que la xifra resultant permeti als sectors i empreses mantenir, almenys, la seva posició actual, i no veure’s perjudicades respecte dels seus competidors.

Per tant, la lectura de l’acord s’ha de fer en termes de recomanació, malgrat que els negociadors de convenis col·lectius que assessorem a la part empresarial sabem molt bé que les consignes de la part social són no acceptar increments inferiors a aquestes xifres, i per aquesta raó, caldrà argumentar molt bé -sobretot amb dades objectives- la situació concreta que ens obliga a realitzar increments inferiors, o a no fer-ne, si volem evitar conflictes.

Evolució dels salaris negociats 2012-2017

2012: increment màxim del 0,5%

2013: increment màxim del 0,6%

2014: increment entre el 0,6% i l’1,5%

2015: increment màxim de l’1%

2016: increment màxim de l’1,5%

2017: depèn de l’evolució del PIB 2016 + previsions macroeconòmiques

Article publicat en el número 37 de la revista Aedipe Catalunya.
Compartir a:
FacebookTwitterLinkedInGoogle GmailOutlook.comGoogle+MeneamePrintFriendly

Deixar comentari

*

Empresas Asociadas Aedipe Catalunya
Banner Nos hacemos de Aedipe Catalunya
Informació Aedipe Catalunya