La gestió del talent. Un excés de supèrbia?

Carles Mendieta reflexiona sobre si és possible ensenyar a tenir talent o aquest surt d’un mateix. Què fa que el talent creixi i s’acabi mostrant en el seu estat més exuberant? La resposta, en aquest article.

Article de Carles Mendieta. Soci d’SingularNet Consulting

La Comissió sobre el Futur de la Gestió i el Lideratge, creada l’any 2013 pel Parlament del Regne Unit, va identificar les 10 característiques essencials que els directius necessitaran per triomfar al 2020:

sentit i propòsit de la direcció, integritat personal i valors forts, compromís amb el desenvolupament dels altres a través de l’orientació i la tutoria, comprensió i potenciació de la diversitat, capacitat per participar en projectes complexos i per comunicar a tots els nivells, consciència d’un mateix i dedicació de temps a la reflexió, habilitat de col·laboració en xarxa i sense jerarquies, ser àgil, innovador i tecnològicament curiós i intel·ligent, disposar de suficient resiliència i de vivències personals riques, i, finalment, posseir l’excel·lència en l’execució dels compromisos.

El talent: es fa o es neix amb ell?

Per si mateix l’anàlisi de cadascuna d’aquestes característiques ens permetria un article, però ara m’agradaria centrar-me en allò que pot fer la direcció de recursos humans per desenvolupar el talent directiu que desprenen aquests atributs.

Realment podem desenvolupar el talent? Sabem formar en integritat personal, en elaboració de propòsits o en compromís? Com van aconseguir nivells tan extraordinaris de talent Chopin, Leonardo da Vinci, Aristòtil o, de manera més pròxima, Steve Jobs, el Dr. Josep Baselga, Sara Baras o, per què no, Leo Messi? És possible “ensenyar a tenir talent”? No ho crec.

Quan l’execució és superior, en totes les seves dimensions, a les possibilitats dels seus mestres, quan les idees superen a les dels líders de la organitzacions, quan tot un equip és incapaç de fer el que un de sol resol amb aparent facilitat, no sembla evident que sigui possible, en sentit estricte, crear models de gestió del talent dirigits i controlats per les organitzacions.

Tanmateix això, si ho analitzem en sentit contrari, la resposta ofereix perspectives diferents. Hagués estat possible que aquests personatges desenvoluparan el seu talent si no haguessin tingut el context (empresa) per poder fer-ho? Possiblement tampoc.

La passió, el nostre veritable motor

Què fa que el talent creixi i s’acabi mostrant en el seu estat més exuberant? La passió. I la passió és un estat que es deriva de realitzar un gran esforç, sovint de forma obsessiva, però carregat de sentit i amb la percepció d’una millora constant que, malgrat tots els intents, mai arribarà a aquell màxim repte imaginat que , per ideal, és inabastable.

És a dir, el veritable talent no es pot generar de manera artificial i induïda des d’una organització, sinó que sempre neix d’un mateix.

I com fem per fidelitzar aquest talent? Hi ha qui creu que els bons líders són els que treuen el millor de les persones del seu equip, quan el millor mai es treu, sinó que es dóna.

De vegades, les organitzacions pequen de supèrbia quan creuen que poden gestionar el seu talent veritable, pot ser que tan sols ho deixin fluir i permetin que es quedi, que no és poca cosa.

Article publicat al número 37 de la revista Aedipe Catalunya.
Compartir a:
FacebookTwitterLinkedInGoogle GmailOutlook.comGoogle+MeneamePrintFriendly

Deixar comentari

*

Empresas Asociadas Aedipe Catalunya
Banner Nos hacemos de Aedipe Catalunya
Informació Aedipe Catalunya