Estructura o psicopatologia de les organitzacions?

Pere Monràs, oncòleg i soci fundador de la constructora especialitzada en Economia i Societat del Coneixement, hèlix3c, reflexiona en aquest article sobre aspectes lligats al disseny organitzacional en l’actualitat.

Pere Monràs, soci fundador d’hèlix3c

En el seu famós treball L’estructuració de les organitzacions, l’expert en Management, Henry Mintzberg, fa referència als grans eixos de l’organització:

“El nucli d’operacions, on es fabriquen els productes o els serveis, és a dir, on es realitzen els treballs bàsics: la fàbrica, la botiga, les oficines, etc .; l’àpex estratègic, a través del qual s’exerceix la direcció general de l’organització (…); la línia intermèdia, tots aquells directius que se situen entre l’àpex estratègic i el nucli d’operacions (…); la tecnoestructura, l’staff d’analistes que dissenyen els sistemes pels quals es controlen i realitzen els processos laborals dels altres -en aquesta part s’inclou als enginyers, els comptadors i els especialistes informàtics- (…); l’staff de suport, que ajuda al nucli d’operacions i que ve integrat per secretàries, administratius, personal tècnic, de cafeteria o de relacions públiques (…); i la ideologia o cultura de l’organització, és a dir, els valors, creences i supòsits que es donen per fets”.

I és que, conforme els models productius han anat canviant, aquest disseny organitzacional ha capgirat els esquemes clàssics.

L’obstinada insistència en aplicar els esquemes mintzbergianos a altres sectors industrials o de serveis intensius en coneixement -com per exemple, el de l’educació, la salut o la tecnologia- ha provocat la psicopatologia de les organitzacions: els rols ja no es corresponen amb el que eren.

I el que Mintzberg definia com el nucli d’operacions avui es troba conformat pel nivell més alt d’intel·ligència complexa que pren les decisions rellevants.

El pur estil gerencialista no té cabuda a causa de la connotació que li donem a la gestió dels recursos, inclosos els humans, sense pensar que el rellevant és el govern dels projectes i dels humans amb recursos, els qui aporten el millor del seu talent per fer-los efectius.

¿Organització o organitzar-se?

El verb organitzar supera l’organització: substitueix la racionalitat cartesiana per la lògica relacional dels agents implicats, genera el repte d’establir interdependències adequades, i és útil per als que aspiren a una màxima autonomia de decisions.

Unir en un tot les parts exigeix ​​una visió compartida i una participació estratègica en el que s’ha de dissenyar i en els resultats que s’obtinguin.

El desenvolupament organitzacional i la seva infinitud

Com bé afirma el professor Itamar Rogovsky, el primer que hem de fer és aprendre a pensar en caòtic, a restar en la permanència del que contradictori, i la identificació de l’ordre i del desordre.

No es tracta de donar respostes sinó d’ampliar les preguntes. Si tots pensem igual, com el mateix professor diu, és que ningú pensa.

I és que no hi ha una organització donada en un moment donat, sinó que el desenvolupament organitzacional no té fi; sempre se li pot donar una volta més.

Article publicat al número 37 de la revista Aedipe Catalunya.
Compartir a:
FacebookTwitterLinkedInGoogle GmailOutlook.comGoogle+MeneamePrintFriendly

Deixar comentari

*

Empresas Asociadas Aedipe Catalunya
Banner Nos hacemos de Aedipe Catalunya
Informació Aedipe Catalunya