Cap a un horari més saludable

La psicòloga i escriptora Sara Berbel reflexiona sobre la importància de la Reforma Horària, iniciativa que aposta per l’europeïtzació dels horaris a Catalunya amb un clar objectiu: guanyar en qualitat de vida.

Article de Sara Belbel. Doctora en Psicologa Social i directora del projecte Empowerment Hub

Els horaris ordenen les vides individuals i, en conseqüència, l’activitat social de les persones. No obstant això, sovint no som prou conscients de la seva importància. Molta gent viu d’esquena als horaris, com si fossin una variable irrellevant, una condició natural en què hem nascut.

Algunes, fins i tot, s’arriben a comportar com si fossin éssers immortals. I altres viuen contra els horaris, en una lluita constant i esgotadora per superar les limitacions imposades i aconseguir els objectius vitals malgrat les dificultats.

Perquè, efectivament, els horaris determinen les trajectòries vitals de les persones i ajuden o, pel contrari, posen traves al seu desenvolupament personal, familiar i professional.

Més hores, menys productivitat

Al nostre país, fa més de 15 anys que acumulem estudis que corroboren l’impacte negatiu que exerceix l’actual organització del temps sobre els individus; especialment sobre les dones -ja que agreugen les desigualtats de gènere-, i sobre els infants i els adolescents, dos grups d’edat que no dormen el temps necessari i que, com a resultat, veuen perjudicat el seu rendiment escolar.

I no ens oblidem de les conseqüències que té aquesta organització horària en la productivitat i l’eficiència empresarial. Per començar, algunes de les dades més interessants són les que ens comparen amb Europa, doncs som l’únic país del continent que dina i sopa dues hores més tard que la resta.

Aquesta diferència, que pot semblar banal a primer cop d’ull, té greus repercussions en la salut, en l’educació, en la productivitat empresarial i, fins i tot, en la participació democràtica.

D’altra banda, a Espanya es treballen 300 hores anuals més que a Alemanya i Àustria (tenint en compte dades de l’any 2014) i 200 més que a Dinamarca i Holanda. La paradoxa de tot plegat és que el nostre país se situa a la cua en productivitat. És a dir, no caldria treballar tantes hores si no som capaços de treballar millor!

Per últim, mesures de flexibilitat a favor de les persones treballadores com ara la política de llums apagats*, el teletreball* o les compactacions de jornada tampoc no han arribat a la majoria d’empreses espanyoles; només un 30% de les companyies nacionals apliquen algun d’aquests sistemes.

Empreses amb empenta

Amb aquestes dades a la mà, el mes de gener del 2014, un col·lectiu de persones vam crear la Iniciativa per a la Reforma Horària, que té com a objectiu adaptar els horaris catalans als europeus.

Aquesta plataforma de la societat civil, liderada pel seu promotor, Fabián Mohedano, ha assessorat el Govern en aquesta matèria i ha impulsat diverses comissions i grups de treball -fins i tot al Parlament de Catalunya- amb un gran consens.

Una de les iniciatives més interessants ha estat la posada en marxa de 15 proves pilot en empreses, ajuntaments i entitats del tercer sector que a hores d’ara estan introduint canvis a les seves organitzacions per tal d’aconseguir una gestió més eficient del temps.

Encara es troben a la primera fase del projecte, però, entre d’altres beneficis, ja han detectat un descens de fins a un 30% en l’absentisme laboral, una disminució de riscos físics i sociolaborals associats a l’ansietat i a l’estrès, una millora del clima laboral, una major fidelització del talent, un revifament del posicionament de la marca corporativa i fins a un 15% d’increment en la productivitat.

Aquestes són les veritables empreses punteres, les que inverteixen temps i esforç en innovació i les que acaben guanyant pel sol fet d’avançar-se a les necessitats socials i als canvis que es produeixen.

Són també líders en el món empresarial perquè superen les resistències i aposten per implantar noves mesures que, ben gestionades, les conduiran a l’èxit.

L’any vinent obtindrem els resultats d’aquestes 15 proves pilot i esperem que aquests se sumin a l’arribada d’un “moment zero” amb una llei d’horaris -preferiblement al setembre, amb l’inici del curs escolar-.

A partir d’aquí, una sèrie de canvis globals i holístics conduiran la nostra societat cap a una organització més sostenible i harmònica del temps.

Proves pilot 2015: l’avantsala de la Reforma Horària

METODOLOGIA
  1. AVALUACIÓ

Contrast oportunitats de millora:

– Qüestionari de percepció del temps a emplenar per una mostra de treballadors

– Autoavaluació de l’organització

– Dades internes

  1. MESURES DE MILLORA

Aplicació de: Flexibilitat horària, teletreball, política de llums apagats, etc.

  1. DIAGNOSI

Identificació bones pràctiques i oportunitats de millora:

– Qüestionari de percepció del temps a emplenar per una mostra de treballadors

– Autoavaluació de l’organització

– Dades internes

El llibre

El darrer llibre de Sara Berbel, Directivas y empresarias. Mujeres rompiendo el techo de cristal (Aresta Mujeres, 2013), aborda la necessitat de les organitzacions del segle XXI d’adaptar-se als requeriments d’igualtat, nous lideratges, RSC i noves organitzacions del temps per guanyar en eficiència, productivitat i cohesió grupal.

Article publicat al número 37 de la revista Aedipe Catalunya.
Compartir a:
FacebookTwitterLinkedInGoogle GmailOutlook.comGoogle+MeneamePrintFriendly

Deixar comentari

*

Empresas Asociadas Aedipe Catalunya
Banner Nos hacemos de Aedipe Catalunya
Informació Aedipe Catalunya