RH: on ens trobem?

 

Davant d’un període de canvis constants, tots els sectors es veuen obligats a parar i a reflexionar sobre com hauran de fer front als reptes de futur. La professió dels Recursos Humans no és una excepció i en aquest article, Anna Oró, assenyala algunes de les claus per aconseguir els nostres objectius situant, com no podria ser d’una altra manera, les persones en el centre de l’acció.

Signa: Anna Oró i Rigual

Directora de Desenvolupament de Persones i Equips de l’Associació Casal dels Infants per a l’Acció Social als Barris

 

Sabem que els equips heterogenis quant a tipologies i perfils són una oportunitat per a generar propostes innovadores i que els diferents col·lectius requereixen respostes diferents més enllà del tema contractual. Malgrat això, quan moltes organitzacions socials optem per la professionalització i busquem fórmules per crear equips de professionals contractats i voluntaris, comencen a aflorar les tensions. I és evident que aquesta complexitat i tensió afecta directament el rol dels departaments de Recursos Humans.

Per aquesta raó, a tot tipus d’organitzacions tenim sobre la taula un gran repte. Fins ara els departaments de RH dedicaven gran part del seu dia a dia a la part administrativa. Actualment, però, podem aprofitar el ventall de possibilitats tecnològiques per agilitzar aquest tipus de feina i així poder dedicar-nos a allò més important: mirar als ulls de les persones i escoltar-les. Les organitzacions viuen i sobreviuen gràcies al talent intern, a la capacitat d’adaptació dels col·laboradors i a la innovació, i es fa evident que les persones són molt més que un mer recurs per a fer una tasca concreta.

Professionals implicats

Actualment, els professionals volen treballar a organitzacions on la seva aportació vagi més enllà de la tasca a realitzar, on la retribució vagi més enllà del sou i on tinguin més oportunitats a l’hora de participar en la creació i el desenvolupament de projectes. Realment, cada vegada més gent valora aquelles organitzacions que tenen un impacte positiu sobre la societat i que permeten que els seus empleats creixin personal i professionalment. I això, per a entitats com el Casal és una ocasió perfecta per reduir la tensió entre el personal contractat i el voluntari.

Pel que fa a la plantilla contractada, els departaments de RH haurem de tenir un rol molt més estratègic i formar part de la presa de decisions des de l’inici, per tal de generar àgilment propostes que preparin els equips per afrontar i adaptar-se als canvis que, en moments d’ inestabilitat política i econòmica, esdevenen constants. Amb l’objectiu de viure i (sobretot) de sobreviure en el temps, haurem d’aconseguir que les persones desenvolupin la capacitat de ser flexibles quan es tracta de tirar endavant nous reptes. En aquest punt, el compromís amb els valors i la confiança en la presa de decisions és clau i, per això, haurem de ser capaços d’alinear les missions personals i individuals amb la missió global de l’organització.

Més tasques pendents

L’estabilitat dels equips dependrà en gran mesura de la capacitat que tinguem de motivar i comprometre la nostra plantilla des de tots els nivells de l’organització. Ara bé, com ho podem aconseguir? En primer lloc, haurem de generar propostes que emocionin a tot l’equip. També haurem de promoure noves maneres de treball col·laboratiu i millorar la comunicació interna. Sense oblidar-nos de dissenyar propostes de formació més enllà del que és purament tècnic, i de realitzar polítiques que tinguin en compte la persona de forma individual. El “cafè per a tots” ja no serveix!

Nosaltres, els directors de RH, haurem de fer un treball constant d’autoconeixement de les nostres emocions i competències, esdevenir més àgils a l’hora de prendre decisions, i desenvolupar competències com el lideratge, la negociació, i l’acompanyament de persones i equips perquè aquests aconsegueixin els seus reptes i objectius. En definitiva, haurem de ser capaços de tenir un rol estratègic d’impulsors del canvi, entenent el canvi en positiu i ajudant a desenvolupar la competència de la valentia. En altres paraules, no tenir por al canvi, no tenir por al feedback, no tenir por a equivocar-nos i no tenir por a crear.

 

Infogràfic

Publicat al número 40 de la revista Aedipe Catalunya.

 

Compartir a:
FacebookTwitterLinkedInGoogle GmailOutlook.comGoogle+MeneamePrintFriendly